La pèrdua de nivell adquisitiu dels ciutadans dels últims anys ha visibilitzat eines i recursos que passen desapercebuts quan el sistema funciona amb normalitat. Els concursos de creditors per a empreses són una mesura coneguda, quan una companyia no pot continuar pagant els seus deutes entra en aquest procés, que, normalment, acaba per ser l’últim pas abans del tancament. Perdonar deutes a persones, igual que a les empreses, és possible i els catalans han començat a utilitzar aquest mètode legal per pal·liar les conseqüències d’una crisi que ha endeutat a gran part de la ciutadania. El creixement dels concursos de creditors a persones físiques ha arribat al punt més àlgid aquest any. L’Observatori de la Insolvència Personal del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha analitzat les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre els concursos de persona física durant el 2023. El mateix organisme constata que de gener a desembre de l’any passat s’han presentat un total de 12.075 concursos de persona física a Catalunya, 2.105 dels quals han estat de persona física empresària i 9.970 han estat de persona física no empresària, és a dir, a consumidors. Ambdues xifres són les més altes de tot l’estat espanyol.
Els experts no es posen d’acord a identificar la raó per l’augment d’aquesta pràctica. Sigui per l’entrada en vigor de la llei de la Segona Oportunitat -que ha donat a conèixer aquesta eina- o per l’augment descontrolat dels desequilibris econòmics, els concursos de creditors a persones físiques han deixat de tenir una incidència residual i les xifres de concursats que s’adhereixen a aquesta mesura es multiplica any rere any. En concret, a l’Estat s’han fet 36.996 concursos de persona física, 3.728 dels quals han estat de persona física empresària i 33.268 han estat de persona física no empresària. Es tracta de xifres molt superiors als 20.579 concursos amb què es va tancar el 2022, ja que significa un creixement del 80%. “Hi havia una gran falta de coneixement del procés i l’entrada en vigor de la nova normativa ha permès que la gent sigui més conscient d’aquesta solució”, especifica Martí Batllori, vicepresident de l’observatori de l’ICAP. No és d’estranyar que els autònoms només signifiquin un 10% del total dels concursos de creditors a persones físiques, ja que els consumidors “tenen més coneixement de causa”, afirma Batllori.
Entre les diverses afirmacions sobre el perquè d’aquesta tendència a l’alça, n’hi ha dues que se sobreposen: el moment de crisi i el coneixement de la norma per part dels particulars. En el primer cas, alguns experts remarquen que la situació s’ha agreujat després de la pandèmia, quan molts comerços i negocis van tancar i hi va haver una allau d’ERO. A part, la guerra d’Ucraïna va condicionar el preu de les matèries primeres. Les dues circumstàncies, combinades, van resultar prou greus per crear un caldo de cultiu que va abocar moltíssima gent a l’endeutament per supervivència. “Certament, la crisi econòmica ha tingut un pes important en l’augment d’aquest tipus de procediments, ja que ha provocat el sobreendeutament familiar, i en el moment en què les famílies no poden fer front a les seves càrregues econòmiques”, remarca Jordi Albiol, president de la Comissió Mercantil, Concursal i Experts Judicials del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC).
Aquest argument també el secunda Antoni Galve, director jurídic de Repara tu Deuda, qui reconeix que la situació ha empitjorat i ha provocat que moltes persones “s’aferressin a la mesura com a última opció” abans de la bancarrota. “El concurs de persona física esdevé un mecanisme idoni per donar sortida a aquesta situació d’insolvència”, reafirma l’expert del CEC. D’altra banda, però, el vicepresident de l’observatori de l’ICAP assegura que “no hi ha més insolvents que fa uns anys”, és a dir, que la xifra de concursos de creditors a persones físiques ha augmentat perquè les persones han conegut aquesta mesura, no perquè hi hagi molts més ciutadans en situació de risc. Tot i això, Batllori no nega la situació tensa que ha provocat la crisi i que això hagi afectat algunes famílies, però posa sobre la taula el coneixement de la llei: “No hi ha un element únicament econòmic sinó cultural”, argumenta.
Un augment dels concursos amb data de caducitat
Si bé és cert que la tendència dels concursos de creditors a persones físiques ha estat creixent durant els últims anys, alguns experts remarquen que no es perllongarà gaire més en el temps. En aquest sentit, l’augment va lligat a un moment molt concret de l’actualitat; és a dir, a la crisi i la coneixença de la norma. Així, doncs, un cop s’hagin assentat les bases i ja no sigui una novetat, sembla que els concursos de creditors deixaran a consumidors de pujar com l’escuma: “S’estabilitzaran a l’alça, però no crec que tornem a veure pujades del 80% en un sol any”, afirma el director jurídic de Repara tu Deuda. De fet, ell mateix explica que hi ha molta gent en situació vulnerable, però que la situació econòmica de desequilibri no durarà per sempre. “No descarto que, tot i que l’economia vagi bé, la gent no deixi de fer-ho, però disminuirà”, remarca Galve.
Els orígens de la mesura i la llei de la Segona Oportunitat
Per entendre bé la naturalesa de la mesura cal remuntar-se al 2015, quan va entrar en vigor la llei de la Segona Oportunitat. En aquell moment, les persones que complien els requisits necessaris es podien acostar al seu gestor i tramitar un concurs de creditors, és a dir, que un grup de juristes estudiés el cas i es donessin noves directrius per pagar el deute. En altres paraules, un jutge decidia la manera en la qual la persona podria deslliurar-se del deute, ja fos per mitjà de l’embargament dels seus béns o pel perdó definitiu. “El principal avantatge és que, si es donen uns requisits concrets, el concursat veu extingits aquells deutes que no ha pogut pagar”, explica Albiol. Tot i semblar una mesura eficient i directa, els experts reiteren que la persona ha de complir estrictament amb els requisits. En concret, la normativa marca que la persona en qüestió no ha de tenir béns ni drets embargables; la despesa de l’embargament ha de ser desproporcionada; en cas de tenir béns, el cost del procediment no pot ser major al valor d’aquests, i finalment, que el preu de mercat dels béns no pot ser inferior a les càrregues existents. Si bé és cert, però, aquesta no és l’única solució que es cataloga dins de la llei de la Segona Oportunitat. De fet, una altra de les situacions més comunes és buscar alternatives de pagament del deute, que poden anar des d’una reducció fins a l’embargament d’alguns béns.
L’accés a la Llei de Segona Oportunitat i l’EPI (Exoneració del passiu insatisfet) ha canviat les regles del joc dels deutes de les persones. L’exoneració del passiu insatisfet permet eradicar dels deutes que no podran ser pagats per les persones físiques i això fa que puguin continuar la seva vida sense arrossegar deutes a què no podran fer front. A diferència de l’anterior llei concursal, la darrera reforma la recull com un dret, i no com un benefici. Tot i això, el principi evident que cal que compleixin les persones és el que s’anomena la bona fe; és a dir, la certesa que no es compta amb els actius suficients per pagar el deute. Aquesta premissa, que estava subjecte a certs requisits taxatius, ha estat el principal canvi de la modificació de la llei el 2022. Tal com explica Galve: “Actualment les tramitacions són més ràpides”. Una opinió que també comparteix Batllori, tot i que argumenta que “la bona fe ara va subjecta a l’opinió d’un jutge, i ja no és un paràmetre tan rígid”.
