El canvi climàtic és un dels conflictes més persistents del segle XXI. D’aquesta manera, els constants canvis de temps que provoca la contaminació i la poca cura del medi ambient afecten directament les collites, cosa que implica -inevitablement- que els preus dels aliments pugin. És per això, que es preveu un augment dels preus de tots els productes alimentaris en els pròxims anys. Una situació que s’expandirà de manera global i no farà diferències entre països rics i pobres, sinó que tota la ciutadania es veurà abocada a una crisi de preus provocada, essencialment, per la manca de consciència mediambiental.
Un nou estudi de l’Institut de Potsdam per a la Recerca de l’Impacte Climàtic (PIK), assegura que l’augment de les temperatures mitjanes podria elevar la inflació anual dels aliments fins a un 3,2% anual i la inflació general fins a un 1,18% anual d’aquí al 2035. Així doncs, es preveu que l’augment de les temperatures i els fenòmens meteorològics extrems tinguin un impacte global en l’agricultura i en l’economia. En aquest informe, els científics van analitzar els factors climàtics, com per exemple la sequera o els temporals, i van intentar buscar els punts en comú amb la inflació dels aliments a escala mundial. La conclusió va ser clara: el preu dels productes alimentaris augmenta quan creixen els fenòmens meteorològics extrems. “Analitzant més de 27.000 observacions de dades històriques, descobrim que l’augment de les temperatures pot incrementar els preus dels aliments, sobretot en regions i estacions càlides”, explicava Max Kotz, un dels autors de l’estudi, en unes declaracions recollides pel mitjà Euronews. Ara bé, els experts no van entrar en detall sobre quins aliments pujarien més.
Els experts han extret les seves conclusions de creuar diferents dades d’estudis del Banc Central Europeu (BCE) i l’ONU sobre com oscil·la la inflació mundial depenen de les crisis, siguin climàtiques o geopolítiques. És per això, que l’informe admet que la inflació general podria augmentar entre un 0,32% i un 1,18% anual de mitjana a tot el món, segons l’estudi. “L’augment o la inestabilitat dels preus amenacen el benestar econòmic i humà, així com l’estabilitat política”, assenyala l’estudi i cita les dades de l’ONU sobre el cost de la vida. En concret, durant la crisi del 2021 al 2021, 71 milions de persones es van empobrir a causa de la situació mundial. “En condicions climàtiques futures, aquests impactes podrien arribar a ser grans, d’aproximadament 1,3% punts anuals sobre la inflació dels aliments pel 2035, amenaçant els mandats d’estabilitat de preus de bancs centrals com el BCE, l’objectiu del qual és mantenir la inflació per sota del 2%”, reconeix l’informe.
La sequera té conseqüències efímeres
Segons l’informe, un augment d’1 grau centígrad en la temperatura mitjana mensual repercuteix en els preus fins a un any, igual que una alta quantitat de precipitacions. Ara bé, les repercussions en els preus només són efímeres quan es deriven de sequera extrema. La inflació puja quan augmenten les temperatures, i ho fa amb més força a l’estiu i a les regions càlides de latituds més baixes, on persistirà tot l’any. Per aquesta raó, segons l’estudi, el Sud global, especialment Àfrica i Sud-amèrica, es veurà més afectat. Mentrestant, en les latituds altes, existeix una forta estacionalitat, amb un pic a l’estiu. Per arribar a aquestes conclusions, l’estudi va analitzar detingudament l’extremadament calorós estiu europeu de 2022, en el qual la calor i la sequera van tenir un ampli impacte en l’agricultura i l’economia: “Estimem que l’extrema calor de l’estiu del 2022 va augmentar la inflació dels aliments a Europa entorn d’un 0,6%. El futur escalfament previst pel 2035 amplificaria els efectes de tals extrems fins a un 50%”.
