L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE) ha posat sobre a taula les prioritats econòmiques de cara a les eleccions del 12-M. En aquest sentit, la igualtat de gènere és un dels principals motius d’avançament de les societats i Catalunya es troba molt lluny de les mitjanes europees. La priorització de l’equitat de salaris i els avantatges perquè les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes és una assignatura pendent a Catalunya i l’entitat ha exposat les seves 10 propostes per arribar als estàndards europeus de cara als pròxims anys.
Crear un sistema universal i gratuït d’escoles bressol 0-3 anys
Segons un estudi de l’entitat, amb un sistema públic gratuït d’escoles bressol a Catalunya es beneficiarien 16.000 dones que no haurien d’abandonar el mercat laboral i altres 20.000 que no haurien de demanar reducció de jornada. Davant d’aquesta situació, que de normal només afecta dones, ja que són les primeres a deixar la feina pels fills, s’obtindrien unes rendes del treball equivalent al 0,3% del PIB de Catalunya i una recaptació fiscal de 150,3 milions d’euros. Aquesta xifra ja és més del que costaria fer gratuïta l’atenció socioeducativa de les 50.000 places que hi ha actualment (107 milions).
Crear una prestació universal per fill/a a càrrec
L’avantprojecte de Llei de famílies que ha arribat al Congrés preveu la creació d’una prestació universal de suport a la criança de 100 euros al mes fins als tres anys de qualsevol infant. Segons l’Observatori, la mesura “va en bona direcció, però que és clarament insuficient”, ja que finalitza passats els tres anys de vida. En aquest sentit, la Cambra demana que es reforci i ampliï la normativa des del Govern.
Igualtat salarial entre dones i homes
De fet, un estudi publicat pel Banc d’Espanya ha assegurat que la penalització de la maternitat sobre els ingressos de les dones és d’un 11% a curt termini, però que arriba fins al 28% al cap de deu anys, mentre que el salari dels homes no es veu afectat. D’aquesta manera i per lluitar contra la bretxa salarial, l’ODEE proposa al Govern mesures com el seguiment de les auditories salarials que han de realitzar les empreses i el compliment de la normativa que estableix la realització de plans d’igualtat dotant de més recursos el seu registre.
Adoptar l’horari laboral europeu i dotar de major flexibilitat horària el mercat de treball
El nou horari laboral i la reducció de jornada proven ser alternatives eficients contra l’absentisme en general, però a la vegada també són una bona eina per a millora la igualtat de gènere als llocs de treball. Segons un estudi de l’ODEE, les empreses donen un ampli suport als beneficis que suposaria l’adopció d’un horari laboral més europeu (inici de la jornada laboral abans de les 9 h i finalització a les 17 h). En concret, el 78% de les empreses l’adoptaria si canviessin les condicions de l’entorn i no augmentessin els costos laborals. En aquest cas, els principals beneficiats serien els infants, ja que les dones podrien desenvolupar la seva carrera professional sense renúncies. A més, tal com explica l’entitat, fer jornada intensiva, horari flexible (sense reducció horària) i fomentar el teletreball entre homes i dones per igual afavoriria l’equitat de gènere i la conciliació laboral i familiar.
Revalorar els llocs de treball en els sectors més feminitzats i trencar amb la segregació horitzontal
Promoure les carreres professionals que no sempre han anat dirigides a les dones i dotar de més recursos aquelles on sempre s’hi han vist més figures femenines també podria ser una clau de l’èxit, segons l’Observatori. Tal com anuncia la Cambra: “Cal més inversió en els sectors sanitari, educatiu, de serveis personals i de cures, per reduir la bretxa en sous i condicions de treball“. D’altra banda, també “cal promoure les vocacions STEM entre les noies des de l’escola primària”, reconeixen.
Promoure la corresponsabilitat entre homes i dones en les tasques domèstiques i de cura, i valorar el treball de cura
Les dones contribueixen el doble que els homes al valor del treball domèstic i de cures, que es va quantificar en 50.321 milions d’euros l’any 2015. Si es consideressin les tasques domèstiques, segons l’estudi, el PIB català s’incrementaria com a mínim un 23,4% i, si hi hagués un repartiment igualitari, les dones podrien obtenir uns ingressos bruts un 25% superiors als actuals. Tot i que el perllongament de la baixa de paternitat i l’augment de corresponsabilitat dels homes en les tasques de cura han arribat molt lluny, l’estudi també apunta que caldria estudiar la possibilitat de crear permisos temporals posteriors. En aquest sentit, dels 240 dies per progenitor/a, 195 són retribuïts amb el 78% del salari fins que l’infant tingui 12 anys.
Paritat en alts càrrecs i llocs directius de les entitats del sector públic, i professionalització de la direcció pública
Les dones representen el 49% dels alts càrrecs i llocs directius en la Generalitat i el seu sector públic el 2023, un percentatge superior al 40% de 2020 i també més elevat al 23% que representen en els llocs directius al sector privat. Però, tot i aquest avenç, encara hi continua havent un sostre de vidre a la Generalitat, ja que les dones són el 74% de l’ocupació amb títol universitari (nivells A1 i A2), però només estan representades en un 55% entre els alts càrrecs i eventuals de la Generalitat. És per això, que un dels reclams de l’entitat és posar més esforços en arribar a l’equitat d’homes i dones en alts càrrecs.
Compromís per aprovar la Llei de Paritat al Congrés dels Diputats, que transposa una directiva europea
Lligat amb el punt anterior i amb la mirada posada en el sostre de vidre –ancorat encara al 33%-, l’entitat assegura que caldria aprovar de manera urgent la transposició de la Directiva europea. D’aquesta manera es podria garantir l’assoliment del 40% de presència femenina a mitjans del 2026 en empreses cotitzades, grans empreses públiques, juntes de col·legis professionals, llistes electorals i alts càrrecs públics.
Disposar d’una administració àgil, poc burocratitzada i que treballi en col·laboració amb el sector privat per donar una resposta ràpida i eficaç a les necessitats de la població
Per tal de fer possibles moltes més normatives per ajudar al desenvolupament de la igualtat de gènere, la Cambra reconeix que cal que l’administració actuï en col·laboració amb el sector privat per “fer créixer un sector productiu regulat i eficient de prestació de serveis de cures (infantils i de persones grans o malalts)”. Així mateix, també exigeixen agilitzar i simplificar el sistema d’ajuts públics i d’accés a les rendes mínimes garantides.
Revisar el sistema actual d’incentius fiscals i de prestacions públiques per no relegar la dona a un rol domèstic o a l’economia submergida
Les ajudes que reben moltes famílies van relacionades amb l’activitat laboral de les dones o les seves rendes. Aquesta situació comporta que en molts casos la dona quedi estancada en el món professional. Per evitar que això passi l’entitat assegura que és necessari revisar l’actual sistema de prestacions i ajudes perquè no depenguin únicament del nivell de renda sinó que tinguin en compte altres criteris com, per exemple, la inserció laboral de les dones.
