La llei de l’habitatge és una de les mesures que més s’ha criticat en els últims mesos. Sindicats, patronals i organitzacions no donen per vàlida aquesta llei, ja que -per motius diferents- veuen complicada la seva aplicació i sobretot la seva eficàcia. Una d’elles és la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona que, mitjançant un estudi, ha posat sobre la taula el problema principal que li veuen a la llei: Barcelona podria no ser considerada una zona tensa, és a dir, la capital catalana podria quedar exempta del topall al preu del lloguer segons de la interpretació que fa l’organisme barceloní de la llei. “No és que a Barcelona no hi hagi tensions en el mercat de l’habitatge, sinó que la llei no ho contempla”, ha dit Joan Ràfols, president cambra de propietat.
Tenint en compte els paràmetres marcats per la nova llei de l’habitatge per determinar una zona com a àrea amb mercat d’habitatge tens, Òscar Gorgues, gerent de l’entitat, ha remarcat durant la roda de premsa d’aquest divendres que l’esforç de les famílies per pagar un lloguer està per sota del 30%. Per tant, la capital catalana no entraria a formar part d’aquestes àrees controlades. Només es podria fer una excepció del districte de Ciutat Vella. “L’esforç (renda familiar mitjana) el 2022 a la ciutat de Barcelona va ser d’un 22,46% de mitjana, molt per sota del mínim establert”, ha detallat l’informe de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
En el cas del segon supòsit pel qual es podria considerar la capital catalana una zona tensa, l’organisme també ha assegurat que tornaria a excloure Barcelona de la llista. Aquesta vegada la relació és amb la variació de l’IPC i el seu creixement percentual, ja que la llei estableix que en els darrers 5 anys la variació percentual ha de superar-se en 3 punts. Segons l’ens, en aquest període, a Barcelona, l’IPC mitjà ha patit una variació d’11,64%, mentre que el preu del lloguer ha variat un 10,47% i el preu de compra un 13,27%. “Les dades indiquen que cap de les variacions supera en tres punts percentuals l’IPC mitjà”, ha corroborat l’informe.
Si bé és cert que les dades són oficials, també s’ha de tenir en compte que el que podria deixar a fora la capital catalana és una part tècnica de la llei, ja que l’organisme ha assegurat que “la valoració de la llei és clarament negativa perquè no compleix els objectius de donar el que diu que ha de fer, que és millorar l’accessibilitat de la població i les famílies al mercat de l’habitatge i del lloguer”. De fet, amb la llei catalana, l’organisme ja va portar davant del jutge les incongruències d’algunes mesures i asseguren que aquesta vegada es podria fer el mateix: “Serem actius en la defensa dels drets de la propietat. Si no està justificat el que fan, continuarem pressionant“, diu el president de l’organisme.
Un parc de lloguer amb poca oferta
L’entitat també ha recordat que una altra de les claus del topall al preu del lloguer és que hi hagi oferta, un paràmetre que li falta a Barcelona, ja que la demanda supera l’oferta de pisos de lloguer. “A mitjà i llarg termini, el control de preus de lloguer no funciona perquè redueixen l’oferta, bloquegen el manteniment i rehabilitació del parc edificat, beneficien a la població amb rendes més elevades i dificulten l’accés a l’habitatge per llogar a les persones de menys recursos”, ha dit Ràfols.
Pel que fa a la rebaixa de 10 a 5 habitatges la condició de gran tenidor, Ràfols ha explicat que “no té cap sentit, ni és homologable a Europa, reduir la figura de gran tenidor a més de 5 habitatges”. El mateix president de l’organisme ha recordat que el mercat de lloguer de l’estat espanyol es caracteritza pels petits tenidors. “Aquest canvi en la definició de gran tenidor únicament respon a una justificació per controlar els preus del mercat”, ha sentenciat.
1 
