La dependència catalana d’altres països de dins i fora d’Europa s’ha evidenciat durant els últims anys per les crisis mundials que hem viscut. De fet, tant el el sector de l’energia com el de la salut han patit les conseqüències de la falta d’autonomia del territori. “Les interrupcions mundials poden complicar la producció del sector industrial català”, explica Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona. I és que Catalunya depèn de països estrangers per aconseguir sis grups de productes estratègics que van des de l’alimentació, a la tecnologia. Des de la Cambra -per evidenciar aquesta dependència- s’ha presentat un estudi que destaca els punts forts i febles del sector, així com les mesures necessàries per millorar el posicionament català.
Catalunya té una dependència alta de nou grups de productes de primera necessitat -el que suposa el 4% del total d’importacions. És el cas de la pasta de paper, els cereals, algunes llavors i els equips de telecomunicacions. Aquesta situació s’ha hagut de posar sobre la taula després de què la falta d’importacions durant la pandèmia provoques el col·lapse d’laguns sectors, com per exemple el sanitari en la crisi de la falta de mascaretes. “Hem de tenir present que es necessita millorar la dependència d’altres països”, assegura Carme Poveda, directora d’Anàlisi econòmica a la Cambra de Comerç de Barcelona i creadora de l’estudi.
Pel que fa a la dependència mitjana-alta, la xifra creix exponencialment i acapara el 25% de les importacions catalanes, un resultat de 16 grups de productes que també han de ser adquirits a l’estranger. Nou d’ells també són estratègics i, per tant, conformen gran part del consum català, el que a la vegada es tradueix en una manca d’autonomia en molts sectors, com per exemple el tèxtil, l’energètic o la maquinària i els equips industrials.
Especialització tecnològica catalana
Tot i la dependència tant tecnològica com industrial de molts sectors, Catalunya segueix sent líder en innovació, segons ha constata l’estudi. D’aquesta manera, Poveda explica que el territori “destaca per tenir empreses sòlides que innoven cada dia”. Així doncs, el àmbits de la salut, la biotecnologia, el sector farmacèutic i el químic són els punts forts de la indústria catalana. “Cal seguir reforçant aquests sectors per mantenir el posicionament català i millorar-lo”, assegura la creadors de l’estudi. “Quan es compara amb la resta de l’Estat, Catalunya destaca per les seves companyies”, assegura Poveda.
Per una banda, Catalunya perd posicions pel que fa a patents sòlides d’alguns àmbits tecnològics com l’elèctric, o el de les telecomunicacions. A més, cal recordar que “la manca d’autonomia va provocar una crisi de semiconductors”, reconeix la presidenta de la Cambra de Comerç. És per això, que es posa èmfasi en la necessitat d’incrementar la inversió en tecnologia i innovació. “Hem de recordat que el sector industrial representa el 20% del PIB català”, diu Roca i afegeix que “en l’horitzó 2030 es vol augmentar fins el 25%“. L’estudi, doncs, busca evidenciar que la tecnologia i les empreses per dur-la a terme ja hi són, el que falta és la inversió per solucionar la falta d’autonomia que afegeix dificultats a la gestió i producció industrial.
Una oportunitat d’inversió gràcies als fonts europeus
L’estudi ha reiterat la col·laboració i participació del Govern en aquesta aposta per millorar el sector industrial català. De fet, Roca ha recordat que “és necessari que aquestes iniciatives no quedin només en el paper”. De fet, la participació de la secretària d’Indústria, Natàlia Mas ha servit de precedent per poder afirmar que “l’estudi es tindrà en compte en el proper pla estratègic”, ha dir la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona. A més, Mas ha agraït l’esforç i ha remarcat que és “un estudi pioner”, que va en la mateixa línia que el Govern en termes de transició ecològica, sostenible i verda.
Una de les grans fonts d’ingressos que podrien fer possible aquesta millora del teixit industrial català és l’entrada dels fons europeus Next Generation, una injecció de diners que es repartirà en diferents plans alineats amb els objectius sostenibles de la Unió Europea. Per tal d’accedir a aquests diners cal presentar projectes d’acord amb els objectius, “una oportunitat” -segons l’estudi- per poder millorar el sector industrial català i la seva autonomia. De fet, el mateix estudi de Poveda fa referència al projecte del PERTE per desenvolupar un xip europeu que preveu mobilitzar 12.500 milions d’euros a finals del 2027. “És hora d’invertir més en la indústria catalana”, assegura la creadora de l’estudi.
