El govern espanyol segueix amb l’estratègia dels globus sonda. Avui l’ha llançat la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Economia, Nadia Calviño, que ha vinculat la més que probable pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a rubricar definitivament el pacte de rendes. Tot plegat, a més, a menys de 24 hores de la pròxima reunió entre l’executiu i els agents socials per abordar el nou salari mínim, ja que aquest dimarts el Ministeri de Treball, amb Yolanda Díaz al capdavant, es reunirà amb els sindicats i la patronal.
Concretament, la vicepresidenta espanyola ha assegurat que no només ha d’augmentar el salari mínim sinó que el que s’ha de pactar d’una vegada és la millora de les condicions salarials de tots els treballadors de l’estat. Durant la seva intervenció a la Conferència Sectorial per a la Millora Reguladora i el Clima de Negocis Calviño també ha insistit que “l’ideal” seria tenir un gran acord entorn del pacte de rendes amb els representants socials, que permeti proporcionar confiança als treballadors, als ciutadans, els autònoms, els empresaris i els inversors en els pròxims anys.
Més reunions entre agents socials
Abordant altres problemàtiques econòmiques, la número dos de Pedro Sánchez ha informat que la setmana pròxima està prevista una altra reunió amb els agents socials, però que en aquesta ocasió estarà dedicada al Pla de Recuperació i Resiliència i, per extensió, als fons NextGenerationEU. La trobada, ha anunciat Calviño, se celebrarà abans que el govern espanyol enviï les notes del Pla espanyol a Brussel·les.
Davant una “bona base” econòmica per a l’any 2023, Calviño ha destacat la importància que juguen enguany els fons europeus i el pla de recuperació. “A excepció d’una comunitat autònoma [referint-se a Catalunya] pràcticament totes han traslladat un profund agraïment i reconeixement a la labor del govern i l’esforç que s’està fent per al desplegament àgil dels fons”, ha assenyalat la responsable econòmica del govern espanyol, en referència a la reunió que ha mantingut amb representants de les autonomies i la FEMP.
Floretes a la gestió dels fons
En aquesta línia, Calviño ha aprofitat l’ocasió per alabar el sistema de distribució dels fons europeus per part del govern espanyol. Segons la vicepresidenta, el procés de desplegament de les inversions s’està accelerant en aquest gener assegurant que ja s’han compromès 3.000 milions d’euros, la qual cosa suposa més d’un 13% del total del pressupost assignat per a enguany.
Alhora, Calviño ha assegurat que ja s’han resolt convocatòries per més de 23.300 milions d’euros que estan finançant més de 190.000 projectes, un 45% d’ells desenvolupats per empreses. Per part de les comunitats autònomes, s’han llançat convocatòries i licitacions per més del 50% dels fons assignats havent-se resolt aproximadament un 20% d’aquests, és a dir entorn de 4.000 milions d’euros. “S’han rebut 31.000 milions d’euros del pressupost comunitari i les administracions tant autonòmiques com locals estan gestionant aproximadament projectes d’inversió per 28.000 milions d’euros”, ha indicat Calviño.
Reassignar fons
Havent millorat exponencialment la distribució dels fons, segons Calviño, la idea del govern espanyol és posar el focus en el desplegament de les inversions per part de les comunitats autònomes. De fet, en la reunió se’ls ha instat a identificar aquells projectes que poden tenir una major dificultat d’execució per a procedir a reassignar els fons i garantir així una execució del 100%.
Respecte a les notes del pla de recuperació, els representants autonòmics han manifestat el seu acord amb les prioritats de reforçar l’autonomia i la industrialització estratègica en l’àmbit energètic, agroalimentari, industrial, tecnològic i digital. També s’han mostrat d’acord, segons Calviño, amb posar en marxa nous programes per a l’assistència tècnica i per a les microacreditacions per a continuar agilitzant el desplegament de les inversions i especialment els projectes estratègics, els Perte.
Finalment, s’ha acordat celebrar “ràpidament” una nova reunió tècnica per a treballar en més detall en l’articulació d’un possible fons que canalitzi els préstecs europeus a inversions sostenibles de les comunitats autònomes, un projecte que té “una notable complexitat tenint en compte el sistema de finançament autonòmic i la necessitat de garantir la neutralitat fiscal”, ha reconegut la ministra.
