La vicepresidenta primera del govern espanyol en funcions, Nadia Calviño, ha assegurat que hi ha marge perquè bancs i empreses energètiques amb beneficis “mil milionaris” puguin aportar més. De fet, la vicepresidenta ha agafat d’exemple els resultats de les grans empreses que han anat presenta a final d’aquest mes per constatar que és “necessari” que contribueixin per ajudar a finançar les mesures per afrontar l’impacte de la guerra a Ucraïna. “Han de contribuir més els qui més tenen i qui tenen beneficis tan extraordinaris”, ha afegit.
En una entrevista a RNE aquest divendres, Calviño ha afirmat que establir un impost extraordinari per a bancs i energètiques va ser un encert i ha comentat que “molts països de l’entorn s’estan inspirant en Espanya” i aprovant gravàmens similars. “La recaptació fiscal de l’impost està responent a les previsions del Ministeri d’Hisenda”, ha assenyalat la ministra d’Assumptes Econòmics i vicepresidenta. En concret, la vicepresidenta ha fet les declaracions després dels resultats que ha anunciat Caixabank, on dels seus 3.659 milions de beneficis fins al setembre, la companyia n’haurà de pagar 373 milions d’impostos al govern espanyol. El mateix director general del banc, Gonzalo Gortázar ha carregat contra la decisió del govern estatal de mantenir l’impost i ha apuntat que “té molt poc sentit” que s’estableixi de manera permanent, tal com proposen PSOE i Sumar.

El pacte entre PSOE i Sumar i el PIB
Arran de la publicació de les dades del PIB corresponent al tercer trimestre, Calviño s’ha felicitat per la marxa de l’economia espanyola i ha dit que està sent un dels “principals motors” de les economies Europa. A més, després de la publicació de les dades de l’EPA d’entre juny i setembre, ha celebrat que el mercat de treball està tenint un “comportament extraordinari”. Sobre la reducció a 37,5 hores de la jornada laboral, un altre dels punts inclosos en l’acord d’investidura entre PSOE i Sumar, Calviño ha remarcat que és “evident” i que així està establert que és una qüestió que caldrà tractar en el marc del diàleg social i ha descartat que una mesura així s’aprovi per decret.