La gran banca espanyola intentarà impugnar l’impost especial pels beneficis bancaris del govern espanyol. Els primers van ser Bankinter, Banc Sabadell i Kutxabank i aquest dimarts ha estat el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, que ha anunciat la intenció del banc de recórrer aquest impost tot i haver registrat beneficis rècord el 2022. Durant la seva intervenció en l’III Observatori de les Finances organitzat per El Español i Invertia, el CEO de CaixaBank ha considerat que “hi ha motius de pes” pels quals aquesta fiscalitat no s’ajusta a la legalitat vigent. De fet, Gortázar ha assegurat que l’entitat té “l’obligació” d’impugnar i recórrer l’impost per tots els accionistes de CaixaBank. A més ha afegit “que si hi ha alguna cosa que té una aparença de no complir determinats principis legals, evidentment ho recorrem en el seu nom perquè som gestors. L’impost no me l’han posat a mi, sinó als 600.000 accionistes, inclosa l’Obra Social de La Caixa”.
A més el primer executiu del banc més gran de l’Estat ha afirmat que la banca “ha de contribuir, com totes les persones”, però ha demanat diferenciar entre la tributació de les persones físiques, on és “just, necessari i convenient” que paguin més els que més guanyen, dels impostos a les persones jurídiques. “Una societat perquè guanyi més no deu necessàriament pagar més imposats perquè francament el que fas és penalitzar la grandària. Les societats han de ser més grans per a ser més productives”, ha al·legat sobre aquest tema.
Aquest anunci de CaixaBank arriba dues setmanes després que l’Associació Espanyola de la Banca (AEB) i la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA) anunciessin també que recorreran l’impost a la banca. Les entitats que agrupen les entitats del sector financer a l’Estat van optar per la via contenciós-administrativa per impugnar el tribut amb què Hisenda busca gravar els beneficis extraordinaris que les finances han acumulat durant el 2022. Les grans firmes espanyoles van disparar els seus guanys fins a superar els 20.000 milions d’euros durant el curs.
Les patronals bancàries espanyoles fonamenten el recurs en el document del Banc Central Europeu que qüestionava, a principis del passat novembre, certs detalls de l’entramat legal amb què l’executiu de Sánchez ha bastit l’impost. Segons l’organisme monetari, la taxa podria “posar en perill una transmissió fluida de les mesures de política monetària”. El BCE qüestionava, en la seva anàlisi, la “proporcionalitat” del cobrament respecte de la baixa rendibilitat sobre capital de la banca espanyola.
Defensa del client
Aquest no és l’únic tema que ha comentat Gortázar durant la seva intervenció. El directiu també ha abordat la creació de l’Autoritat de Defensa del Client Financer, un projecte de llei que està actualment en tràmit parlamentari. Gortázar s’ha mostrat d’acord a revisar el procés de reclamacions amb l’objectiu de millorar-lo. No obstant això, ha rebutjat la creació d’un organisme addicional i ha posat sobre la taula el model ‘twin peaks’ amb dues autoritats, una encarregada de la conducta i una altra de solvència, i que en el cas d’Espanya serien el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
En la línia de crítiques Gortázar també ha carregat contra la taxa de 250 euros per reclamació tramitada per l’autoritat i que hauran d’abonar els bancs. “No té molt sentit. És un incentiu evident a presentar reclamacions. Es pot millorar”, ha afirmat. Finalment, també ha demostrat la seva disconformitat amb què les resolucions de l’autoritat siguin vinculants per a les entitats quan l’import reclamat sigui inferior a 20.000 euros, mentre que per a quanties superiors serà la justícia la que resol.
“Necessitem un mecanisme que reconciliï i que no vagin, d’una banda, les decisions administratives i per l’altre, la jurisprudència civil, perquè podem tenir dues doctrines diferents en funció de la quantia d’una reclamació i no en funció de la naturalesa de la reclamació”, ha precisat sobre aquest tema.
4 
