L’arribada dels fons europeus Next Generation a Catalunya i també a l’Estat segueix sent un aterratge forçat. Aquest projecte europeu per recuperar l’economia i avançar cap a la transformació digital i sostenible està portant mal de caps no només a l’administració pública sinó a les empreses que opten a aconseguir els diners. El temps d’execució, la gran quantitat de burocràcia a omplir i la ja molt esmentada gestió centralitzada per part del govern espanyol són alguns dels majors problemes amb els que es topen les empreses a l’hora de presentar un projecte finançat amb els diners d’Europa. “El 42% de les empreses catalanes no creuen que els fons siguin per a elles, segons una enquesta de l’Idescat”, explica Mariona Sanz, directora general dels fons europeus de la Generalitat de Catalunya.
En el marc del congrés barceloní BNEW, que posa en el punt de mira la capital catalana com a centre de la transformació econòmica, s’organitza una conferència per abordar els principals reptes i oportunitats dels fons europeus Next Generation. Sota el títol de Fons Next Generation: On som? Els reptes per a la transformació econòmica, representants tant públics com privats han estat d’acord en dir que la gestió dels diners està sent complicada. “Es necessita menys dispersió de recursos”, explica Sanz, una opinió que també comparteix Marta Angerri, directora de fons, relacions públiques i sostenibilitat d’Ametller Origen, qui afegeix que “els terminis per acabar els projectes són extremadament ajustat i això suposa un gran problema”.
En un primer moment, semblava que els fons europeus havien vingut per salvar l’ecosistema de la gran crisi que havia provocat la pandèmia. A més, des d’Europa es remarcava que els diners que s’enviarien serien per canviar les coses i ajudar a la transformació digital i sostenible. D’aquesta manera, les empreses van començar a treballar per intentar accedir a aquests fonts, que actualment estan repartits en 35 convocatòries diferents. “Hi ha un allau de convocatòries, el que dificulta la participació de les empreses”, explica Eva Menor, responsable de l’àrea de desenvolupament i turisme de la Diputació de Barcelona. I és que des de la diputació estan intentant fer de pont per tal de poder fer entrar en el tauler de joc a petites administracions sense recursos: “Hem entrat a algunes convocatòries per apropar els pobles als projectes”, reconeix Menor.
Les pimes contra les cordes per accedir als fons
El gran objectiu d’aquesta injecció de diners d’Europa era aconseguir que tots els actors de l’ecosistema empresarial poguessin treballar de manera conjunta, així com, tenir les mateixes oportunitats. Tot i això, les administracions es queixen que les empreses més petites no tenen la capacitat d’enfrontar-se a la paperassa que s’ha d’omplir o fins i tot es queden fora de les convocatòries per falta de coneixement. “Estem treballant en una col·lboració amb Pimec per ajudar a les pimes a entrar en el terreny”, explica Menor, que assegura que l’acord entre la diputació i la patronal poden ajudar a les companyies petites a “accedir a les convocatòries”.
Tal com també esmenta la directora general dels fons europeus de la Generalitat, encara hi ha molt poc coneixement d’aquestes convocatòries, que ella mateixa reitera “estan obertes a totes les empreses”. En aquest sentit, des de la posició del Govern defensa que cal posar molt més èmfasi en la difusió, però lamenta que “la centralització de la gestió complica les coses”. Aquest acotament de marges de maniobra, segons explica Sanz, provoca que “només el 27% dels fons que gestiona la Generalitat arribin al teixit productiu”.
Les grans empreses amenaçades per la falta de recursos
Tot i que les companyies més grans poden ser les que realment surtin beneficiades d’aquestes convocatòries, ja que tenen més recursos i experiència, també estan veient problemes en el camí. Elisabet Alier, sòcia del bufet Devenire Legal i presidenta d’Alier S.A. assegura que la seva empresa va ser una de les primeres en presentar projectes i iniciatives que es podien dur a terme amb els diners dels fons europeus. “Tenim un projecte de reducció del consum d’aigua que no es podria fer sense aquests diners”, explica Alier. D’aquesta manera, ella mateixa veu que els fons europeus “són una oportunitat que s’ha d’aprofitar”, però lamenta que encara hi ha algunes gestions que “no s’estan fent bé”. Aquest és el cas dels PERTE (Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica) -segons Alier-, ja que la presidenta d’Alier S.A. reconeix que “hi ha falta de PERTE en algunes àrees importants”. Tot i això, es mostra optimista en la seva entrada al PERTE de descarbonització.
Un problema que també afecta a les grans empreses, segons descriu la directora de fons, relacions públiques i sostenibilitat d’Ametller Origen és el temps que tenen per construir, presentar i executar els projectes. En aquest sentit, Angerri diu que “els terminis són massa ajustats”. I és que des d’Europa, s’ha demanat que es tanquin les convocatòries i es comencin a rebre certs inputs sobre els projectes el desembre del 2025, “aquesta data és ara mateix”, ironitza Angerri, a qui li preocupa que no es pugui arribat a temps. Amb tot, les ponents coincideixen en afirmar que els fons europeus són una oportunitat i la mateixa representant del Govern assegura que “volen absorbir fins l’últim euro que arribi”, tot i això, les empreses encara estan preocupades per saber com, quan i on es gestionaran aquests fons.
1 
