La Comissió Europea busca flexibilitzar les ajudes dels estats membres i agilitzar els tràmits burocràtics per impulsar la indústria verda al continent. La presidenta de l’executiu continental, Ursula von der Leyen, ha detallat el projecte amb què competiran amb les subvencions nord-americanes al seu sector secundari, aplegades a la Inflation Reduction Act, un dels projectes estrella del president Joe Biden.
Plans com l’IRA nord-americà, o les ingents inversions xineses en la transició energètica del seu sistema productiu, són benvingudes per Brussel·les, si bé sense una alternativa, suposen un greuge comparatiu per a les empreses europees. Segons la presidenta, el projecte, anomenat Green Industrial Plan for the Net-Zero Age, esdevé clau per mantenir la competitivitat de les cadenes de valor del continent.
Von der Leyen apunta que, si bé la indústria europea gaudeix d’una bona base en termes de sostenibilitat, la competència global exigeix una transformació immediata. “Partim d’una base important, però en els pròxims anys es decidirà el nostre futur, i volem ser una part important de la descarbonització”, raona la presidenta de la CE.
Segons ha anunciat, en primera instància es dedicaran a la indústria verda europea 250.000 milions d’euros reorientats dels fons RepowerEU. Posteriorment, aspira l’executiu, es desvincularà el projecte del pla de resiliència energètica i es passaran a vehicular les inversions necessàries mitjançant el nou Fons Europeu de Sobirania.
Els quatre pilars de la transició
Així, el pla europeu se sustenta en quatre grans àrees: facilitació administrativa per a l’accés a les ajudes públiques, simplificació de les regulacions sectorials, capacitació i formació de la força de treball i un major intercanvi comercial entre els grans mercats del continent i cap a fora de les fronteres de la UE.
Al centre de la transformació, opina Von der Leyen, hi ha una sèrie de “sectors crítics” que han d’esdevenir palanques per impulsar el conjunt de les economies europees. Des de la CE es destaca la producció de bateries i altres eines clau per a la transició energètica, com els molins eòlics. També posen èmfasi en un dels punts dèbils de la cadena de valor europea, els nous materials, accelerats per la nova Critical Raw Materials Act, una iniciativa que pretén “assegurar el subministrament de materials rars”.
Menys paperassa
L’accés al finançament públic és una de les tanques que la indústria europea ha de saltar per actualitzar-se –com ha demostrat, per exemple, l’alentiment de l’aplicació dels fons Next Generation EU o les inversions desertes en alguns dels Pertes espanyols–. El Fons Europeu de Sobirania que planteja Von der Leyen hauria de servir, assegura, per millorar aquest flux, i estaria llest per funcionar l’estiu del 2023.
La proposta de la Comissió es debatrà en un consell extraordinari entre caps d’estat i de govern de la Unió que se celebrarà els pròxims dies 9 i 10 de febrer. L’executiu aspira, amb una entesa entre les principals autoritats dels països membres, a que el projecte “no comprometi en cap cas la cohesió del mercat únic”. Si s’assoleix un acord, i aplicades les modificacions i esmenes necessàries, el Green Industrial Plan for the Net-Zero Age definitiu es debatrà al consell ordinari del 23 i el 24 de març.
1 
