La Comissió Europea rebaixa dues dècimes les seves expectatives de creixement per a l’economia espanyola de cara al 2024. Segons les estimacions de Brussel·les, el PIB de l’estat registrarà el pròxim curs una expansió de l’1,7%, el que suposa un empitjorament del 0,2% respecte de l’anàlisi publicada per l’executiu comunitari el passat setembre, quan ascendia a l’1,9%. Segons la CE, la desacceleració respon a un menor dinamisme del mercat exterior, atribuïble als efectes de les pujades de tipus d’interès i a l’empitjorament de la salut financera dels principals socis comercials de les empreses espanyoles. També apunta a un “menor impuls” del sector turístic, que havia fet de motor per al sostingut creixement durant el darrer curs. Amb tot, però, es manté per sobre de la mitjana de l’Eurozona, que creixerà el 2024 un 1,2%.
De cara al tancament del 2023, però, l’Estat apunta a un creixement més elevat del que estimaven els organismes interns i exteriors. Segons les previsions de la UE, el PIB espanyol acabarà el present curs amb una alça del 2,4%, dues dècimes per sobre del càlcul del setembre i un 0,3% respecte de les estimacions sobre les quals el ministeri d’Afers Econòmics va elaborar els pressupostos. D’aquesta manera, l’economia espanyola és la que, segons les previsions europees, arribarà a finals d’any amb una millor salut, en comparació amb la pèrdua del 0,3% que mostra Alemanya o els modestos creixements dels mercats francès (1%), italià (0,7%) o neerlandès (0,6%). També supera amb molt les estimacions per a l’Eurozona, que es mantenen en un limitat 0,6%.
Millores macroeconòmiques
El rendiment de l’economia espanyola apunta, segons la Comissió, a una reducció important del deute, el dèficit i les xifres de desocupació –les tres històricament elevades en el context europeu–. Segons Brussel·les, el passiu espanyol cauria a finals d’aquest 2023 per sota del 110% del PIB –fins al 107,5%, en concret–; mentre que el 2024 perdria un punt més, fins al 106,5% del producte interior brut. El dèficit, per la seva banda, fregaria a finals del pròxim curs l’objectiu del 3% marcat per les institucions comunitàries, amb una estimació que el deixa en el 3,2%. Val a dir que ambdues ràtios coincideixen amb un creixement del conjunt de l’economia de prop de quatre punts en l’acumulat –per tant, no necessàriament baixarà el deute o el dèficit en xifres absolutes, sinó només la part del PIB que aquests representen–.
Pel que fa a l’atur, l’Estat es manté, també en les optimistes previsions europees, com el mercat laboral amb més desocupació de tot el seu entorn. Segons l’estudi econòmic de la Comissió, la desocupació espanyola es mantindrà a finals del 2023 per sobre del 12%; mentre que caurà vins als volts de l’11% l’any 2025. Pel que fa a les estimacions de preus, Brussel·les eleva la inflació espanyola del 2024 fins al 2,9%, sis dècimes per sota de la mitjana europea; mentre que manté les estimacions per al 2023 en un 3,6% i un 6,5% respectivament.
Moncloa veu el got mig ple
La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Afers Econòmics en funcions Nadia Calviño ha celebrat les estimacions publicades per la Unió Europea. Segons Calviño, s’han d’extreure conclusions positives d’unes previsions que “mantenen l’Estat com a líder de creixement” al seu entorn directe. En aquest sentit, Calviño treu ferro a l’alentiment del PIB que preveu Brussel·les de cara al 2024, en tant que es produeix en “un context d’incertesa internacional i alentiment econòmic a Europa. En aquest sentit, la titular d’Economia assegura que el present rendiment econòmic espanyol permet “millorar la competitivitat i augmentar el poder adquisitiu de les famílies”.
