La Comissió Europea torna a reduir substancialment les expectatives de creixement econòmic de l’Estat espanyol per al 2023. Segons les estimacions publicades per l’executiu comunitari, el PIB espanyol acceleraria només un 1%, la meitat del previst per Moncloa i per les mateixes institucions europees en el seu document anterior. Coincidint amb la resta d’organismes internacionals, la CE ha millorat les previsions de creixement espanyol per a enguany, gràcies principalment a l’empenta del turisme durant la temporada alta. Així, el producte interior brut estatal s’expandiria un 4,5%, el 2022, cinc dècimes per sobre de les darreres estimacions.
Així, la CE confirma les estimacions de Sánchez per al 2022, però les retalla substancialment de cara al pròxim any. El 2024, però, les previsions econòmiques de l’executiu comunitari tornen a apuntar cap a dalt, amb un creixement del 2%. Aquesta és l’única dada macro positiva de totes les que dibuixa la Unió per a l’Estat: la inflació tancaria el 2022 en un 8,5%, quatre dècimes més que en les darreres perspectives econòmiques; mentre que fregaria els cinc punts durant el pròxim exercici, molt per sobre del 3,4% que s’esperava. No seria fins al 2024 que l’índex de preus tornaria a un nivell acceptable segons les normes del BCE: un 2,4%, ja a prop de l’ancoratge al 2% que recull el mandat de l’ens monetari.
Espanya no patirà recessió, Alemanya sí
Si bé els organismes internacionals fa mesos que avisen de la possibilitat de recessió, la CE estima que l’Estat espanyol, finalment, no la patirà. Segons les previsions de l’executiu, Espanya no complirà el requisit tècnic de dos trimestres consecutius amb decreixement del PIB. Només es contraurà durant el quart trimestre del 2022, en un 0,3%; mentre que s’estancaria durant els tres primers mesos del 2023. El conjunt d’Europa, però, sí que patiria recessió tècnica: durant els darrers tres mesos d’enguany l’economia europea cauria un 0,5%, mentre que entre el gener i el març del pròxim exercici ho faria en una dècima. Les expectatives de Brussel·les fan arribar l’escenari recessionista que Espanya esquivarà a dotze països, d’entre els que destaquen Alemanya, França, Itàlia o Dinamarca.
Deute a marxes forçades
Un dels grans problemes exteriors de l’economia espanyola continua sent l’elevat deute. El 116% del PIB a què s’ha arribat enguany situa l’Estat com un dels membres de la UE amb més ràtio de passiu sobre valor nacional. Brussel·les espera que Moncloa aconsegueixi encetar una tendència descendent enguany: el 2022 tancaría en el 114% del PIB, una caiguda interanual de quatre punts, mentre que continuaria reduint-se fins al 112,1% del PIB el 2024 -encara lluny, cal afegir, de l’objectiu del 60% marcat per la UE-.
Pel que fa al dèficit, sí que s’espera que l’Estat assoleixi a curt termini els horitzons de reducció que ha marcat la CE. Si bé enguany se situarà en el 4,6% -més d’un punt i mig per sobre del 3% que recomana Brussel·les- el 2024 la variació entre ingressos i despeses es quedaria en el 3,6%, ja a prop del llindar comunitari. Ambdues xifres, però, estan molt lluny de la mitjana continental: Europa tancarà el present exercici amb un deute del 85% del seu PIB -30 punts menys que l’espanyol- i un dèficit del 3,5%, un 1% menys que el de l’Estat.
Calviño celebra el desastre
El ministeri d’Afers Econòmics i Digitalització del govern espanyol considera que les previsions de la CE “avalen les estimacions” fetes des de Moncloa. Si bé és cert que la reducció de dèficit marca com a límit el 2025 per assolir els objectius demanats per la UE i que la reducció del deute es farà al ritme que pronostica l’executiu comunitari, el creixement segons el que es van bastir els pressupostos generals de l’Estat per al 2023 era del 2,1%, més d’un punt per sobre del que estima Brussel·les. Des del ministeri celebren que el creixement espanyol està per sobre de la mitjana de la Zona Euro -un dubtós honor que Espanya comparteix amb Romania, Irlanda i Malta, tres països que havíen patit intensament la crisi econòmica provocada per la pandèmia i que, per tant, van tancar el 2021 en un punt de partida molt més baix que la resta del continent-.
