La Comissió Europea no vol anticipar el resultat de la reunió dels ministres d’energia de la Unió d’aquest mateix dimarts. La comissària d’energia, Kadri Simson, ha reconegut que l’acord per al topall dels preus del gas –que hauria d’haver estat tancat el passat mes d’octubre però ja s’ha retardat dos cops– “no serà fàcil”. Simson allunya així l’objectiu de posar un límit als “màxims excessius” a què ha arribat el gas a la Unió després de la invasió russa d’Ucraïna.
La comissària europea d’Energia reconeix, així, les “profundes divisions” que encara arrosseguen els ministres de transició energètica de les principals potències del continent. Mentre els països del centre auguren possibles casos de desproveïment de gas en cas de limitar massa els preus; altres, com és el cas de l’Estat espanyol, reclamen llindars més ambiciosos que abaixin, mitjançant intervenció estatal, els preus energètics que encara disparen la inflació al conjunt de la Unió.
Si bé Simson considera “comprensibles” els encesos debats que s’estan donant a les reunions de ministres d’Energia durant els darrers mesos, considera necessari arribar a un punt mitjà. Els representants dels països membre tenen “punts de vista i preocupacions molt diferents”, apunta la comissària; si bé la principal amenaça és comuna: la manca de subministrament de gas a Europa durant el pròxim hivern. “Hem d’estar més preparats i reduir les vulnerabilitats”, subratlla la irlandesa. A aquest fi, ja s’han mantingut diverses reunions extraoficials entre l’autoritat europea i els ministres del sector per “apropar postures”, tot i que encara no hi ha un camí conjunt cap a la resolució del conflicte del gas.
“Divergències” de posicions
Segons va explicar el ministre d’energia txec Josef Síkela a la sortida del darrer Consell d’Energia –la reunió ministerial del sector– els “acalorats debats” van dificultar la construcció de les bases per a bastir el pacte de limitació dels preus energètics. El topall de 275 euros el Mwh, més en la línia de les demandes dels països del centre, va ser un globus sonda de la CE sense continuïtat legislativa clara, i es va trobar amb l’oposició frontal de representants com l’espanyola Teresa Ribera o el polonès Krzystof Tchórzewski, que la van considerar “una broma”.
Les “encara molt divergents posicions” no poden, però, evitar el pacte, segons Síkela. El representant de República Txeca –que ostenta la presidència de torn de la UE– considera que “hi ha massa en joc” per no tancar l’any amb un topall establert als preus del gas. “Hi ha massa en joc”, ha advertit. En aquest sentit, totes les posicions han deixat oberta la possibilitat de tancar un pacte aquest mateix dimarts. “No hem destapat el xampany, però l’ampolla continua refredant-se a la nevera”, van projectar a la sortida de la darrera reunió.
30.000 milions de metres cúbics
El debat es tancarà avui en un context de necessitat per a la Unió. Segons va lamentar el passat dilluns la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen davant l’Eurocambra. De cara a l’hivern del 2023, l’aprovisionament europeu de gas s’està quedant curt. Falten, de fet, 30.000 milions de metres cúbics per garantir l’accés a l’energia de tots els ciutadans de la comunitat, al voltant d’un 7% del consum anual del continent.
En aquest sentit, Von der Leyen ha instat els països membres a continuar pels camins ja establerts: l’acceleració de la implementació de renovables, les estratègies conjuntes de compra de gas i la projecció internacional del comerç energètic comunitari. “Europa ha d’intensificar els seus esforços en diversos camps”, ha subratllat la mandatària europea, tot apressant els ciutadans a reduir en el curt termini la demanda energètica per combatre la crisi del sector.
