Els cursos posteriors a la guerra d’Ucraïna, amb les cadenes de subministrament trencades, van portar a ebullició els assortidors de carburant de tot el país, amb preus per litre inimaginables. “Sempre dèiem que mai superaríem els dos euros per litre, i mira“, recorda el president de Petrolis Independents, Jordi Roset. Després, el 2024 va ser un any de baixades agressives del preu de la benzina, fins a abastar una relativa normalitat, als volts dels 1,40 euros. El fred el va portar la calma geopolítica: la invasió russa encara era viva -com ho és avui-, però els majoristes catalans i espanyols havien trobat proveïdors alternatius que ajudaven a esquivar les sancions contra el Kremlin. Els Estats Units, llavors un aliat, es van convertir en proveïdor predilecte, amb el dòlar al centre del mercat energètic. Aquella conjuntura, però, ja se n’ha anat de la memòria: Rússia ja no pot mirar a l’est, obligada a trencar els contactes comercials amb l’Índia. Els Estats Units han trencat, de la mà del president Donald Trump, totes les amistats energètiques que havien establert des de la pandèmia, i l’OPEP cerca l’equilibri entre oferta i demanda peti qui peti. Enmig de tot plegat, una Xina que ja abasta més d’un terç del consum global d’hidrocarburs per esperonar el seu canvi de model productiu. En qualsevol altre moment, reconeix el director general del grup Moure, Manel Montero, aquesta munió de factors hauria fet esclatar el sector i, amb ell, les etiquetes a les àrees de servei. Però ara, tres anys després de l’inici del terrabastall, les expectatives són molt diferents: nivells de consum estables, proveïment garantit i uns preus a anys llum dels màxims inabastables de la postpandèmia. “La guerra s’ha normalitzat“, ironitza Montero.
Els comercialitzadors de petroli, especialment els menudistes -els únics que té Catalunya- comencen la segona meitat del curs hàbil amb bones sensacions. Segons recorda Roset, “l’estiu ha anat bé, les vendes estan completament recuperades després de la pandèmia”. La demanda, sempre elevada en aquestes dates -amb molts més cotxes en la carretera buscant fugir de Barcelona- no ha estat suficient per tensar l’oferta. Això afavoreix els petits empresaris, que treballen amb marges tancats i, per tant, fien el seu benefici al volum de vendes. “L’estiu ha estat prou tranquil per al que podria haver estat, fins i tot amb una lleugera baixada de preus”, complementa Montero, tot celebrant que “no hi ha hagut trencs a la cadena de subministraments”.
L’estampa bucòlica de la benzina es repeteix en el mercat majorista, segons el president de Nieves Energia, Lluis Nieves. Per a l’empresari, un dels grans importadors de cru del Principat, els mesos d’alta activitat turística han passat amb “una volatilitat inusualment baixa”. Les úniques “oscil·lacions moderades” que han patit els consumidors finals han seguit atacs directes a puntals de la indústria, com ara els diversos impactes de drons ucraïnesos contra refineries russes que s’han confirmat en els darrers mesos. “Quan hi ha atacs a infraestructures, encara som sensibles als titulars”, lamenta Nieves. Fins i tot les explosions al costat de casa, però, han anat perdent l’efecte wow. La passada setmana, l’exèrcit de Kíiv va reportar operacions exitoses contra diverses plantes petrolieres russes, fins al punt que asseguren haver massacrat el 17% de la capacitat productiva del país. Tot i això, el passat dilluns va obrir amb una rebaixa del barril Brent, i no ha repuntat lleugerament fins a aquest dimarts, amb efectes limitats: una pujada de poc més de tres euros el barril, traduïda a uns dos cèntims sobre el producte final. “Rússia ens afecta molt menys que abans. Ja hem canviat els nostres mercats. Ara, qui en guanya són els Estats Units“, complementa Roset.
Amb aquest mapa al cap, els empresaris consultats sostenen que, fins i tot amb les diverses disrupcions que s’albiren, la tardor tornarà a ser tranquil·la per als consumidors. “El cas més probable és que el Brent es mantingui entre els 60 i els 70 dòlars, sense moviments bruscos“, jutja Nieves, amb la mirada posat en els moviments macro. Aterrant aquesta previsió, Montero atribueix l’estabilitat a la poca elasticitat que té el sector: vingui d’on vingui, el petroli s’acaba venent. “Els carburants encara mouen el món, i el sector energètic tendeix a trobar equilibris. L’OPEP pot tapar els forats de Trump, i hi haurà prou producte en el mercat”, descriu el director general de Moure. “Tots els embolics estan ja assumits. No descartem que n’aparegui un altre; però els que ja tenim entre mans, estan controlats“, bromeja Roset.
Washington pot enganyar
La pujada del Brent de dimarts, que l’ha deixat a tocar dels 70 dòlars, es fonamenta en una estimació a futur que podria ser fictícia. Més encara si es fa cas a les borses nord-americanes: bona part de les alces, segons analistes financers consultats per l’agència europea Reuters, responen a les bones perspectives monetàries als EUA. El mercat descomptava diverses rebaixes de tipus d’interès per part de la Reserva Federal, fet que reviscolaria la demanda per part de les empreses intensives en crèdit. La borsa, però, ha comunicat clarament que ja no està tan segura que el banc central hagi de facilitar el crèdit. Els tres grans selectius de Wall Street s’han llevat amb caigudes pròximes al 2%, i pateixen especialment els sectors que més necessiten els mercats privats, com ara la tecnologia. Per tant, és més que probable que els consumidors de cru no ho tinguin tan fàcil per accedir a finançament i, al torn, entomar projectes que incentivin el consum. D’aquesta manera, no hi hauria xocs de demanda interns, ni als Estats Units ni a Europa; i tampoc no es forçaria el preu de referència petroliera.
El perill asiàtic
Segons Nieves, les disrupcions internacionals clàssiques ja estarien descomptades pel mercat. El gran productor global, l’OPEP, de fet, estaria treballant primer de tot per estabilitzar el conjunt del mercat. Com explica Montero, els països del Golf, al voltant de l’Aràbia Saudita, busquen posar pedaços sobre els forats que deixen els actors més volàtils, com Moscou o Washington. En aquest sentit, Doha augmenta la producció quan en pot mancar, però “es reserva ajustar el ritme si la demanda es refreda o els inventaris pugen”. El mapamundi, però, encara reserva perills, si bé no són venedors de petroli, sinó compradors. Es tracta de la Xina i l’Índia, els dos grans clients de l’economia de guerra de Vladímir Putin. Ara per ara, els dos gegants comptabilitzen prop de la meitat del consum petrolier del planeta. Nova Delhi, però, està a punt de xocar amb les fronteres comercials de Trump: la Casa Blanca ha amenaçat el president Narendra Modi amb aranzels si continua comprant cru als productors russos.
Si els 1.400 milions de ciutadans de la península asiàtica perden l’accés al cru rus, el sector tremolaria. “El risc principal per a Europa no és el cru rus, sinó la competència pels barrils alternatius: si l’Índia acapara més cru descomptat, pot tensionar l’oferta”, alerta Nieves. En un sentit similar, una font industrial declarava recentment a Reuters que “ningú vol tornar al 2022, amb barrils a 137 euros; però és cap a on anem si continua aquesta guerra”. El moviment de barrils de cru diaris de la Rússia a l’Índia frega els 1,8 milions, pràcticament la xifra que acumulaven tots els països europeus abans d’imposar les sancions definitives, la tardor del 2022. És a dir, les empreses índies podrien buscar una Europa sencera de petroli si Trump els tanca les portes de Moscou.
Els grans “especuladors”
Les fonts del mercat consultades troben que els obstacles al moviment de cru s’han anat erosionant en els nivells més alts de la cadena de valor, a escala internacional. Ara bé, les disfuncions continuen intactes un cop el producte aterra a la UE, i a cadascun dels seus mercats locals. Segons alerta Roset, els traders internacionals i els refiners, les grans firmes que controlen els fluxes de cru, sí que han aconseguit enriquir-se gràcies a la mala maror internacional. “Cada cop que passa res al panorama internacional, el preu es dispara. Amb els dos cèntims que ha pujat la benzina avui, hi ha qui ha guanyat molts diners”, critica el dirigent de Petrolis Independents, que parla d’un creixement desbocat de l'”especulació” als mercats majoristes. “Els que refinen i emmagatzemen poden especular. Jo, com a molt avanço compres un dia”, comenta.
Encara més vehement es mostra Montero, que veu estrany que “amb les sancions sobre Rússia, que és el productor més gran del món, no s’hagi vist pràcticament desproveïment”. “El consum és pràcticament el mateix que fa quatre anys, però Repsol i Moeve declaren beneficis històrics. Com s’explica això?”, sospita. En aquest sentit, ambdós empresaris asseguren que bona part de les pujades, si bé lleugeres, que van notant els compradors finals durant el 2025 responen a una ampliació artificial dels marges de les grans multinacionals del sector; i no als moviments propis de la producció. “Han multiplicat els guanys per 4 per fer clarament el mateix. Els seus marges abans eren d’entre tres i quatre dòlars la tona; ara són d’entre 15 i 20. I els comptes d’explotació ho demostren”, sentencia Montero.
