Després d’una veritable batalla durant la crisi inflacionista, el Consell de Govern del Banc Central Europeu semblava haver enterrat la destral. Els partidaris de les rebaixes de tipus d’interès, concentrats al sud d’Europa, veien com els governadors del centre i el nord del continent, molt més conservadors, s’avenien a retallar el preu dels diners davant un IPC en tendència descendent i una economia comunitària que tremolava sota l’ombra de la recessió. Amb el rendiment industrial d’Alemanya i França en negatiu durant mesos -totes dues estancades en un PMI per sota de 50 punts, un nivell que indica retrocés econòmic- els caps monetaris partidaris d’uns tipus restrictius no tenien més remei que rendir-se als designis dels seus col·legues defensors de la flexibilització. Vuit rebaixes després, però, les actes de la darrera reunió del Banc Central revelen dubtes entre els mandataris: la retallada de 25 punts bàsics que finalment es va implementar no va aconseguir la unanimitat, amb “diversos membres defensant mantenir els tipus als nivells actuals”. “Apunten que s’ha d’evitar reaccionar excessivament a un entorn de preus massa volàtil“, resen els resums de la trobada celebrada a Frankfurt ara fa quatre setmanes.
Segons constata el recull de la darrera trobada, celebrada el passat cinc de juny, l’economista en cap de la institució, l’irlandès Philip Lane, hauria proposat al Consell de tornar a rebaixar els tipus en 25 punts bàsics, al·legant que mantindria el cost dels diners a l’eurozona en “la neutralitat”, sense incentivar la inflació ni sobreescalfar l’economia. L’IPC a la Unió va tancar el mes de maig en l’1,9%, un retrocés de dues dècimes respecte de l’abril. La subjacent -la que exclou els elements més volàtils de l’equació, com ara els aliments no processats o l’energia-, per la seva banda, es manté encara per sobre dels objectius a mitjà termini, en un immòbil 2,4%. Aquesta xifra ha estat la que hauria despertat les hostilitats dels coneguts com a falcons, els banquers centrals ortodoxos, mentre no confien que un índex de preus ancorat al 2% per una energia barata i una alimentació a la baixa indiqui una perspectiva estable com la que cerca el Banc Central. Els coloms -la trinxera oposada-, no només veuen la inflació controlada, sinó que, segons les actes, estan disposats a caure en un undershooting temporal -una baixada més intensa de la requerida per controlar la inflació- per acabar d’incentivar l’economia en un moment d’inestabilitat per als mercats financers.
Les autoritats presents, val a dir, van aprovar la rebaixa; però, a diferència d’anteriors acords, aquest no es va ratificar per unanimitat. Els líders del sector falcó ja feia setmanes que enviaven missatges de precaució monetària. A finals del mes de maig, el governador del Bundesbank, Joachim Nagel, ja alertava que “no hi ha pressa” en aplicar noves rebaixes de tipus d’interès, atès que l’anterior nivell -el 2,25% en la ràtio de dipòsits- “ja no és restrictiu” per a l’economia. Passada la sessió, va anar més lluny, aclarint que els tipus “ja es troben en un nivell neutral”, i no seria necessari implementar més retallades. Més explícit ha estat el governador del banc d’Àustria, Robert Holzmann, que ha fet una crida explícita a “frenar les retallades de tipus fins passada la tardor”, per constatar l’estabilitat del retrocés inflacionista. Val a dir que Holzmann, una de les veus més dures del continent, ja reclamava congelar el preu del crèdit a finals del mes d’abril -fa dues retallades-.
Els falcons, segons les actes, addueixen motius tècnics per congelar les baixades de tipus. Segons defensaven durant la reunió, el Banc Central Europeu “podria estar subestimant les pressions inflacionistes a mitjà termini”. La data clau per conèixer aquestes previsions serà el 9 de juliol, quan s’acabi l’alto el foc temporal de la guerra aranzelària encetada per Donald Trump. De fet, alerten que els càlculs projectats per Brussel·les poden no estar correctament ajustades a la realitat de preus, en tant que han estat “tinguts en compte com a xocs de demanda negatius, però no s’han tingut en compte els efectes pel vessant de la demanda”. És a dir, que els impostos a les importacions nord-americanes refredaran les compres de productes per part dels locals; però també tensaran diverses cadenes de valor, perquè les empreses estatunidenques deixaran de connectar-se amb la UE. “L’experiència amb la pandèmia i la guerra a Ucraïna serveixen d’alerta” per als estralls d’oferta que poden generar les tarifes, afegeix la trinxera ortodoxa del consell de govern.
Creixement temporal
El gir dels governadors ortodoxos coincideix amb una certa recuperació de les economies centreeuropees, que allunyen l’ombra recessionista del 2024. Alemanya, per exemple, ha deixat l’estancament enrere, amb un lleuger creixement del PIB del 0,2% en el primer trimestre del curs. El mateix BCE, de fet, és més optimista sobre l’economia federal, després del gran acord per a la reforma del deute que va tancar el canceller conservador, Friedrich Merz, amb el seu soci de govern, el Partit Socialdemòcrata. Ara bé, el mateix consell de govern alerta que les previsions poden estar esbiaixades a favor de l’economia de la UE, per la mateixa errada de càlcul que pot obrir les portes a la inflació: els aranzels. L’escalada dels mercats de la UE entre el gener i el juny podria respondre a un avenç de les exportacions cap als Estats Units, amb els importadors nord-americans estocant tots aquells productes necessaris a mitjà termini abans de la potencial aplicació de les tarifes. De fet, ja es començaria a notar un alentiment d’aquesta tendència: “les dades d’alta freqüència apunten a un alentiment significatiu durant el mes de maig”, sosté l’anàlisi del regulador.
Així, els governs alemany i austríac, entre altres, podrien estar sobreestimant el creixement de les darreres jornades, vist el “creixement més dèbil de la Zona Euro durant el segon trimestre per culpa de la incertesa”. És a dir, els governadors del Bundesbank i el Banc d’Àustria confien en una recuperació econòmica a llarg termini per congelar els tipus, però podrien estar avançant-se als esdeveniments. “Les tensions comercials estan elevant la incertesa; que també alenteix les inversions”, sostenen des del Consell de Govern; una consideració que podria tallar les ales a l’esperat ressorgiment del centre de la comunitat.
El mirall trencat nord-americà
La inestabilitat en el consell de govern europeu no troba àncora a l’altra banda de l’Atlàntic. La Reserva Federal, que havia servit de reflex per a les polítiques de la resta de potències, està aturada en l’enfrontament entre Trump i el president de l’organisme monetari, Jerome Powell. Després de mig any d’estira-i-arronsa, Powell va comparèixer la passada setmana davant el Congrés, i va encendre els ànims entre la bancada republicana. Fins al punt que Trump ha exigit la dimissió immediata de Powell per haver aplicat un “biaix polític” a la seva gestió monetària. Actualment, el preu del crèdit als EUA és d’un 4,25-2,5%, i porta congelat des de finals del 2024; un pes creditici que, a parer de la Casa Blanca, està injustificat. En el seu cas, Washington tria sobreponderar el pes dels aranzels en el mercat estatunidenc, i manté la prudència monetària per evitar un nou xoc inflacionista. Els dos bancs, doncs, estan desacoblats, i difícilment podran influir-se mútuament.
