El Banc Central Europeu confirma les previsions dels mercats amb una vuitena pujada de tipus d’interès en 25 punts bàsics. Segons l’organisme monetari, el nou encariment del crèdit “reflecteix la nova anàlisi de la inflació, les dinàmiques de la subjacent i la força de la transmissió de política monetària”. Amb un índex de preus de consum del 6,1% a tancament de maig, el BCE confirma el retrocés inflacionista, si bé la xifra queda encara lluny del 2% que la institució té com a mandat central.
Les previsions macroeconòmiques del banc projecten un camí de reducció dels preus progressiu fins l’any 2025, quan s’arribaria a l’ancoratge desitjat. Les estimacions de l’organisme presidit per Christine Lagarde dibuixen un camí de preus descendent que deixaria la inflació en el 5,4% a finals del 2023; el 3% el 2024 i el 2,2% el 2025 -en tots tres casos lleugeres pujades d’als volts d’una dècima-. La subjacent, encara elevada, mostra “signes d’alleujament” que fan albirar la fi de l’enduriment econòmic -una aturada dels tipus que ja ha anunciat la Reserva Federal, que en el darrer curs ha marcat el ritme de Frankfurt-.
D’aquesta manera, la ràtio d’interès en les operacions de refinançament -el cost del crèdit com a tal- s’eleva fins al 4%; mentre que el cost de les operacions de la banca europea amb el BCE salta fins al 4,25% i els dipòsits es queden en el 3,5%. En el comunicat facilitat pel consell de govern, en la mateixa línia en què s’ha expressat Lagarde després de les darreres reunions, no han aventurat quin serà el punt d’equilibri -el nivell de tipus en què es controlarà la inflació-, tot sostenint l’aproximació basada en dades a cadascuna de les decisions de política monetària. Quan s’arribi a aquest punt, segons ha assegurat la presidenta del BCE Christine Lagarde -i en contra del que esperaven alguns actors de mercat- es mantindran “tant de temps com sigui necessari”. Per tant, no hi haurà una baixada immediata de tipus quan es consideri que la inflació està sota control. Més enllà d’aquesta decisió, el BCE ha confirmat que aturarà la reinversió mitjançant el programa comunitari de compra d’actius el pròxim mes de juliol.
Llarg recorregut
“Encara no hem arribat al destí, tenim camí per fer”, ha declarat Lagarde en la compareixença posterior, tot assegurant que “tornaran a pujar els tipus d’interès al juliol si no hi ha un canvi material” inesperat en l’estructura de costos de la Unió. Davant l’aturada anunciada el passat dimecres pel director general de la Reserva Federal Jerome Powell, Lagarde ha optat per aclarir l’autonomia de Frankfurt respecte de Washington. “No contemplem, per ara, una aturada”, ha etzibat l’economista francesa. La presidenta ha anat més enllà, tot comprometent-se a “no només arribar a l’objectiu del 2%, sinó mantenir-s’hi a mitjà termini”, una posició que apunta a una important estabilitat de la situació de tipus alts. Les previsions del BCE pel que fa al retrocés de la inflació, assegura Lagarde, “no satisfà” als governadors de la política monetària. “Per això podem garantir que continuarem pujant els tipus”, reitera, tot negant de nou que hi hagi un punt d’equilibri final definitiu. “Ho sabrem quan hi arribem, no és el que mou les nostres decisions”, argumenta.
Inflació interna
Com ja va avançar la mateixa presidenta en una recent compareixença, des del Banc Central identifiquen certs canvis en la composició de la inflació d’ençà de l’inici de la crisi. Si bé l’energia primer i després els aliments marcaven el ritme de l’IPC a finals del 2022 i principis del 2023, “el mercat de treball, i principalment els salaris. Les expectatives salarials dels treballadors europeus, unides, en paraules de Lagarde, a un estancament de la productivitat, informen bona part de la revisió a l’alça de la inflació publicada aquest mateix dijous per Frankfurt. “Un bon tros de la revisió a l’alça de les previsions d’inflació core ve dels costos laborals”, repeteix la presidenta. Sobre la possibilitat que les restriccions de crèdit acabin alenteixin massa l’activitat econòmica europea, Lagarde ha reiterat que “serem tan durs com calgui durant tant de temps com sigui necessari”. D’aquesta manera, el BCE aclareix la seva posició, propera als falcons del seu consell, de prioritat absoluta de la reducció de la inflació per sobre de la salut de l’economia -a diferència, per exemple, de la Fed, que afegeix al seu mandat el sosteniment de la salut del mercat laboral-.
