El Banc Central Europeu torna a mantenir estàtics els tipus d’interès. Així ho ha comunicat l’organisme presidit per Christine Lagarde després de la reunió del Consell de Govern celebrada aquest mateix dijous. El regulador monetari encadena així tres cimeres consecutives amb el preu del crèdit intacte, en el 4,5% que es va assolir durant la tardor del 2023. Frankfurt, d’aquesta manera, refreda les expectatives d’uns mercats financers que esperaven intenses baixades de tipus durant els primers mesos del curs. La decisió arriba poques setmanes després que l’eurozona hagi confirmat que la seva inflació subjacent -la que exclou els preus dels elements més volàtils del mercat, l’energia i l’alimentació- ha trencat la barrera dels quatre punts i se situa en el 3,9%, cada cop més a prop del llindar del 2% que el BCE es marca com a objectiu a mitjà termini. Segons els governadors, “la tendència a la baixa de la subjacent ha continuat, i els increments de tipus d’interès del passat s’han transmès forçosament a les condicions de finançament”.
Així, el Banc Central confirma que encara espera que la transmissió de les seves decisions de política monetària a les economies europees -els efectes dels tipus al mercat de cada país- sigui completa, i es resisteix a flexibilitzar les condicions de crèdit tot i la potencial revifada econòmica que se’n desprendria. Les actuals condicions per al finançament a Europa, confirmen en el mateix comunicat, “estan assecant la demanda, fet que ajuda a arrossegar la inflació a la baixa”. L’objectiu de Frankfurt, cal recordar, és exclusivament el control de preus, amb un límit superior del 2% en la inflació a mitjà termini. D’aquesta manera, i a diferència de la Reserva Federal estatunidenca, el rendiment de l’economia i el mercat laboral no es troben explícitament al seu mandat.
Petita victòria dels falcons
Malgrat que la majoria d’actors institucionals esperaven que el BCE mantingués els tipus en la reunió d’aquest mes de gener -no així el mercat financer, que ja fa mesos que reclama baixades intenses del preu del crèdit-, no tots els dirigents monetaris del continent estan d’acord amb la posició que sembla dibuixar el Banc per als pròxims mesos. El governador del Banc de Portugal, Mario Centeno, ha fet explícits els seus dubtes sobre la necessitat d'”endarrerir més la baixada de tipus”. El primer alleugeriment en les condicions de finançament s’espera per a les primeres setmanes del segon semestre, ja a l’estiu; mentre que el banquer portuguès opta, com el sector privat, per retrocessos abans de la primavera. Per la seva banda, els anomenats falcons, la línia dura de la política monetària de la UE -representada principalment per Centreeuropa-, exigeixen que els tipus es mantinguin alts durant més temps per assegurar el control de la inflació. Com en cada comunicat, el BCE indica el seu suport als conservadors: “Les futures decisions del Consell de Govern asseguraran que els tipus es mantinguin a un nivell prou restrictiu durant el temps que calgui” per evitar una nova escalada de preus.
Procés de “desinflació”
Tot i la curosa aproximació que el BCE fa durant les darreres setmanes als canvis en política monetària, Lagarde s’ha mostrat optimista respecte del mitjà termini de la corba de preus a la UE. Segons la presidenta, el “procés de desinflació” de les economies comunitàries continua al ritme previst -més ràpid, fins i tot, del que esperaven les autoritats-. Tal com recorda, el lleuger repunt de la inflació general durant el final del 2023 respon principalment als efectes de base causats per la retirada d’una munió de mesures de bonificació de preus de l’energia al continent, amb Alemanya com a protagonista. “Totes les mesures de la inflació subjacent van caure durant el desembre, i l’expectativa a llarg termini es manté en el 2%”, constata la presidenta.
Malgrat les bones perspectives, la inestabilitat geopolítica i els efectes dels diversos conflictes bèl·lics encara vius en regions clau per a l’economia global no permeten fer un dibuix definitiu del rendiment econòmic europeu en els pròxims mesos. Per una banda, una pujada massa intensa dels salaris i els beneficis empresarials arriscaria una nova espiral inflacionista. Aquest escenari, però, sembla llunyà, en tant que les sèries de dades oficials disponibles per al BCE indiquen que tant els salaris com els marges romanen estables, i es comença a notar un alleujament de la tensió al mercat de treball per la diferència entre oferta i demanda. També obre un risc d’augment de preus un trencament de les cadenes de subministrament globals a causa de la situació al canal de Suez. Per altra banda, recorda Lagarde, un refredament econòmic excessiu als mercats clau podria enfonsar la inflació més de l’esperat, amb efectes profunds sobre les decisions que el Banc Central prengui pel que fa a la política monetària de la Unió en els pròxims mesos.
