El Banc Central Europeu ha anunciat una nova pujada de tipus d’interès per controlar la inflació. A la darrera reunió de política econòmica, l’organisme presidit per Christine Lagarde ha endurit la política econòmica de la Unió en 50 punts bàsics, fins al 3%, el seu nivell més alt des de l’octubre del 2008, en plena crisi financera. En la línia que reclamaven els falcons –la línia més dura del consell de govern del banc central- han anunciat que mantindran l’encariment del crèdit a la unió amb una nova pujada després de la pròxima reunió de l’entitat, el pròxim mes de març, també del 0,5%.
Més enllà de la pujada del mes de març, l’organisme tornarà al ritme de “reunió a reunió” anunciat per Lagarde el passat estiu. Amb la pujada d’aquest mes, el tipus de préstecs immediats se situa en un 3,25%, mentre que el tipus sobre dipòsits bancaris enceta el febrer en el 25%. L’enduriment de les condicions financeres tindrà implicacions en el mercat immobiliari -amb una més que probable nova pujada de l’Euríbor-, l’accés a crèdit de les empreses o els préstecs a particulars. Diverses veus autoritzades del BCE han avisat dels efectes insidiosos de l’alentiment econòmic que pot seguir a la seva estratègia en política econòmica. Tot i això, el banc ha prioritzat el control de la inflació, que ha tancat el gener al 8,5% a l’eurozona, sis punts per sobre de l’objectiu del 2%.
Lagarde rebutja l’inici del procés desinflacionari
Poc després d’haver anunciat el nou augment dels tipus d’interès Lagarde ha comparegut en roda de premsa on ha rebutjat que l’eurozona hagi començat a revertir el procés inflacionari que viu Europa des de fa mesos. Amb aquestes declaracions la presidenta del BCE ha deixat clar que en els pròxims mesos, tal com ja estava previst, seguiran augmentant els tipus. Alhora, però, la presidenta del supervisor europeu ha destacat que l’economia comunitària ha tingut una resiliència major del que esperaven, encara que ha advertit que el creixement continuarà feble els pròxims trimestres, així com el risc d’una pitjor evolució del mercat laboral.
La presidenta del BCE també ha advertit que l’amenaça de la guerra a Ucraïna, juntament amb l’elevada inflació i l’enduriment de les condicions de finançament seran els condicionants que més pesin sobre la despesa i l’activitat a Europa. Tot i això, ha intentat posar una petita dosi d’esperança en el seu pronòstic comentant que l’economia es veurà recolzada per l’alleujament dels colls d’ampolla en les cadenes de subministrament globals i per les majors garanties en el subministrament de gas, fet que podria rebaixar els preus industrials i energètics. Alhora, ha considerat que els recents increments salarials i la correcció de la inflació energètica contribuiran a pal·liar la pèrdua de poder adquisitiu al Vell Continent.
Seguint amb les males notícies, Lagarde ha advertit que, tot i que la taxa d’atur tanqués el 2022 en el mínim històric del 6,6%, el ritme de creació d’ocupació podria alentir-se considerablement i la taxa de desocupació augmenti en els pròxims trimestres. Així mateix, la presidenta del BCE ha apuntat que a mesura que la crisi energètica a Europa els diferents governs haurien de retirar ràpidament les mesures de suport desplegades, ja que no fer-ho podria suposar un augment de les pressions inflacionàries a mitjà termini. Si això passés la resposta del BCE seria, de nou, establir una política monetària més forta.
Per tot plegat, i tal com recull el comunicat del Consell de Govern del BCE, Lagarde ha defensat la necessitat de “mantenir el rumb” amb els tipus d’interès i seguir elevant-los significativament a un ritme constant i mantenint-los en nivells prou restrictius per a garantir el retorn oportú de la inflació a l’objectiu del 2%. A aquest efecte, la presidenta del BCE ha volgut precisar que la “intenció” de tornar a pujar els tipus al març en altres 50 punts bàsics no és una decisió irrevocable i, per tant, “no és un compromís al 100%”, encara que ha afirmat que no pot imaginar escenaris on no sigui necessària una pujada tal.
Pujades internacionals
L’encariment dels diners impulsat pel BCE segueix l’exemple del Banc d’Anglaterra i la Reserva Federal, que també han apujat els tipus d’interès en les darreres jornades. L’organisme britànic ha optat per un augment idèntic a l’europeu, del 0,5%, mentre que els nord-americans, més propers al punt d’equilibri entre interessos i inflació, ja han aterrat als 25 punts bàsics -una xifra que Europa no assolirà fins, com a mínim, la reunió de política monetària del mes de maig-.
