El Banc Central Europeu alerta dels “importants riscos financers” que planen sobre la Unió Europea. El darrer informe d’avaluació de l’estabilitat financera de l’ens monetari reitera la “més que probable recessió tècnica” que patirà la Zona Euro a principis de 2023, a causa de la crisi energètica, l’espiral inflacionista i les dures restriccions financeres imposades per controlar-la. “Les persones i les empreses ja noten l’impacte de l’augment de la inflació i la desacceleració de l’activitat econòmica”, afirma el vicepresident i exministre espanyol d’economia Luís de Guindos.
El mateix De Guindos avisa que “els riscos per a l’estabilitat financera” de ciutadans i negocis van en augment amb l’escalada del risc de recessió. Segons el document publicat pel Banc Central, la situació actual és fruit d’una correlació de vulnerabilitats que fan trontollar tots els pilars de les economies del continent. “Totes aquestes vulnerabilitats –famílies, mercats financers, empreses, fons d’inversió…– poden desenvolupar-se simultàniament, reforçant-se potencialment entre elles”, resa l’informe.
Risc d’impagaments
En una tendència que també afecta les empreses, Frankfurt detecta un creixent risc d’impagaments de les obligacions financeres. En cas que es disparés la morositat, com apunta el banc, “la banca podria enfrontar-se a pèrdues importants a curt i mitjà termini”. Aquest batzac conjuntural podria, afirmen els analistes europeus, tenir un efecte estructural sobre el valor dels grups financers. El deteriorament de la qualitat dels actius, que pot exigir que s’apliquin provisions econòmiques elevades, és una possibilitat.
La inflació, que continua en una marcada tendència ascendent al conjunt de la Unió Europea, posa en risc la salut de la cadena de pagaments. Segons apunta l’informe del BCE, “l’augment vertiginós de la factura del gas i electricitat” ataca directament el poder adquisitiu dels consumidors. Això, unit amb el sostingut preu dels aliments i altres productes de primera necessitat, “redueix potencialment la capacitat de les famílies per pagar els préstecs”, especialment dins els col·lectius més vulnerables i les rendes més baixes.
Així, l’ens monetari reclama als bancs que actuïn en previsió d’aquest escenari. D’acord amb el deteriorament de la situació econòmica a la Unió, les entitats financeres haurien de prendre “mesures macroprudencials específiques”, com ara l’establiment d’importants coixins de capital disponible. L’objectiu, afirmen, és “enfortir la resiliència del capitla financer” per “entomar els desajustaments de liquiditat i el palanquejament”, segons De Guindos.
Bona salut catalana
Els desequilibris econòmics que el BCE detecta al conjunt de la Unió van en un sentit contrari al que mostren les dades de Catalunya. La inflació a la Zona Euro, segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, continua en tendència alcista, fins a un 10,7% a l’octubre. A Catalunya, però, l’índex de preus de consum mostra una contracció propera als quatre punts en comparació amb els aliats continentals, d’un 6,8%.
Si bé el risc es manté en la branca del consum alimentari –amb un índex de preus territorial encara superior al 14%, un màxim històric–, els principals causants de la crisi inflacionista, els preus de l’energia, comencen a estar sota control. L’IPC d’aquesta branca a Catalunya, segons les dades mensuals de l’INE, ha baixat fins a situar-se en xifres properes a la normalitat, per sota del 3%.
Els bons resultats del control dels preus al país es corresponen a més amb les expectatives internacionals de creixement: a diferència d’algunes de les principals economies europees, tant Catalunya com l’Estat espanyol haurien de salvar-se de la recessió tècnica. Caldrà veure, però, si durant els pròxims sis mesos hi ha algun trimestre de contracció econòmica, i quins són els efectes del rendiment macro sobre el conjunt del sistema.
