Els banquers centrals de les principals potències occidentals, poc donats a l’eufòria, han obert la porta durant l’agost a les bones notícies per a empreses i consumidors. Sense reunions durant el mes central de l’estiu econòmic, i a l’espera d’un setembre de flexibilització, els emissors de les grans divises del planeta comencen a abandonar la fredor dels seus discursos d’ençà de l’inici de l’espiral inflacionista -a mitjan 2021- i comencen a oferir als impacients mercats petites mostres d’afecte, en forma del crèdit més barat que les economies nord-americana i europea ja fa temps que reclamen. Des de Frankfurt, el Banc Central Europeu ha enviat senyals que suggereixen que l’aturada del juliol, amb les ràtios intactes, va ser només una pausa tècnica a un cicle de baixades de tipus d’interès que ja sembla haver arribat a totes les cases de la moneda. Així ho aclareixen les actes de la darrera reunió de política monetària, celebrada a finals del setè mes, on el consell de govern ofereix un discurs més lleu que el que religiosament ha sostingut en els darrers anys. La trobada del setembre, recorden, és “amplament vista com un bon moment per reavaluar el nivell de restriccions monetàries”; un missatge que confirma allò que ja descomptaven els mercats: una baixada, si bé lleugera, en el preu dels diners en escasses setmanes.
Malgrat que Frankfurt s’entesta a sostenir que les seves lectures es fonamenten en una munió de dades -des de la pressió salarial a l’estat general de les principals economies de la Unió-, és l’anàlisi de preus la que capitaneja les decisions d’un Banc Central que encara té un mandat únic: el control de la inflació. El petit repunt del juliol a l’eurozona, d’una dècima -fins al 2,6%- respon, a parer dels economistes de la institució, més a una fluctuació conjuntural, en un estiu que sempre eleva el consum, que no a una nova càrrega sobre l’IPC. Les previsions del BCE, sobre les tendències de preus actuals, se situen a llarg termini en una posició “amplament estable” als volts del 2%; és a dir, en línia amb els objectius estratègics de l’organisme. Els dos punts finals, estimen, s’assoliran en la segona meitat del 2025, gràcies a l’estabilització del mercat de treball -molt fort durant els darrers dos anys, però en procés de consolidació- i a un sector serveis més calmat. S’espera que el terciari, en aquest sentit, refredi el seu índex de preus; que actualment se situa en el 4%, molt lluny dels marges acceptables.
Amb els mercats financers expectants, exigint una baixada intensa de tipus per revifar els corrents d’inversió i crèdit que fluïen lliures abans de l’escalada del cost dels diners, el Banc Central Europeu s’esforça a refredar qualsevol lectura del seu discurs. Una posició explícita massa aperturista suposa, com raonen diversos experts consultats per aquest mitjà, un important risc inflacionista: si el capital llegeix que els constrenyiments monetaris desapareixeran a mitjà termini, començarà a accelerar les seves operacions, fet que arrisca un nou pic de preus. D’aquesta manera, els governadors s’han esforçat a mostrar, com ha promès Lagarde en totes les seves ponències del darrer curs, una cara “cautelosa”. De fet, la redacció de les actes deixa entreveure, fins i tot, la intenció de tornar a aturar les baixades de tipus després del setembre. En termes de calendari, asseguren els governadors, el BCE “es pot permetre ser pacient i esperar més dades per confirmar que la desinflació es manté en el camí correcte”.
El dels timings, val a dir, és el capítol on s’observa la tensió entre les diferents ànimes del Banc Central. El recull de les postures mostrades a la reunió fa explícites les contradiccions entre les postures més ortodoxes, que prioritzen el control de preus, amb les més laxes, atentes als possibles danys a l’activitat econòmica per culpa de restriccions massa perllongades. Sense explicitar la procedència de les postures, el registre de la reunió evidencia la prioritat, per una banda, d’arribar “a l’objectiu de preus a temps”; i per l’altra de “mantenir l’equilibri” amb les decisions monetàries, atès el risc de generar “mals innecessaris” a les principals economies del continent. La primera postura, cal recordar, correspon tradicionalment als banquers centreeuropeus, amb l’alemany Joachim Nagel i l’austríac Robert Holzmann; mentre que la segona sorgeix de l’alineació dels països del sud, amb Portugal i Grècia -i els seus dirigents, Mario Centeno i Yannis Stournaris– com a principals valedors.
Els serveis, el punt calent
La salut dels preus al sector serveis va aparèixer a la reunió del juliol com un punt de contingència: si bé la presidenta Christine Lagarde sosté sovint la vigilància que la governança monetària europea manté sobre el terciari, alguns membres del consell llegeixen en el seu encara elevat IPC una “rèmora del cicle inflacionista”. Diversos governadors, com es desprèn del registre, asseguren que el 4% actual respon més a un retard en l’actualització de preus de diversos subsectors i productes que no pas a un “reposicionament generalitzat” dels costos associats. Les oportunitats de continuar doblegant la corba de l’IPC, però, van desapareixent; i la baixada de preus a la indústria ja s’ha estès fins i tot al problemàtic món de l’alimentació, que va tancar el juliol amb un índex poc superior al 3% a Catalunya, sense anar més lluny. D’aquesta manera, la inflació del sector serveis serà el punt clau per a un retorn de la subjacent als seus nivells normals -un requisit que, ara per ara, roman lluny de donar-se, atès que “a l’escala actual, la taxa dobla la mitjana anterior a la crisi financera global”-.
La prodpectiva baixada de tipus, val a dir, prové també d’un diagnòstic poc falaguer: l’estancament econòmic, segons revelen les actes del Banc Central, ha arribat, a ulls dels governadors, al conjunt d’Europa. Els dirigents monetaris de l’eurozona, tal com recull el document, reconeixen que “el creixement a curt termini s’ha deterioriat”, com mostren els darrers índexs de compres, especialment els industrials. Les exportacions de béns i les principals cadenes manufactureres comunitàries han alentit la seva expansió durant el curs -fins i tot en aquelles economies que havien superat els episodis potencialment recessionistes que es van patir al centre d’Europa durant el 2023-; i la supervivència del PIB es troba, ara per ara, en mans del sector serveis -precisament, el més inflacionat-. Malgrat una lectura moderadament positiva de l’economia en general, els banquers centrals alerten que la indústria continental podria estar mostrant una tendència a la baixa de caràcter estructural. “És difícil que un fenomen cíclic de curt termini pugui explicar completament el pobre rendiment del sector manufacturer”, argumenten els governadors, tot alertant de la possibilitat que el secundari de la unió pateixi una “pèrdua estructural de competitivitat” que hagi arribat per quedar-se.
Resposta ràpida del món financer
Malgrat els esforços per refredar les expectatives dels mercats, el món financer ja descompta baixades de tipus consecutives per tancar l’any. Sense anar més lluny, el recull de previsions del banc ING estima que Frankfurt retallarà les seves restriccions monetàries un mínim de dos cops més abans d’acabar l’any; contemplant fins i tot un tercer a finals de curs, si no a principis del 2025. Segons ha avançat l’agència Reuters, de fet, els perfils més durs de la política monetària de la Unió es mostren preocupats “per l’octubre, i no pel setembre”; precisament per l’elevada tendència del sector creditici a vendre “expectatives” massa ambicioses abans de conèixer les decisions polítiques -sovint, com indicava a aquest mitjà l’analista de mercats Joaquín Robles, a l’espera de pressionar el regulador perquè operi segons els seus designis-.
Més enllà de les estimacions corporatives, l’Euríbor serveix de notari dels moviments que els diners esperen fer a curt i mitjà termini. La ràtio de cost dels préstecs interbancaris tancarà l’agost amb la seva cinquena rebaixa intermensual consecutiva, i el pas enrere previst és dels més contundents del 2024. Si la taxa superava el 3,5% a finals del juliol, l’expectativa actual és que s’arribi al final de l’agost per sota del 3,2% mitjà, amb una ràtio diària que fins i tot podria trencar la barrera dels tres punts -el passat divendres es va quedar en el 3,1%, i continua baixant-. Les alarmes dels falcons, doncs, semblen ben encaminades. Caldrà veure, passat el setembre, quina trinxera s’imposa al govern del Banc Central.
