El retorn a la tendència ascendent de la inflació a l’Eurozona pressiona de nou el consell de govern del Banc Central Europeu hores abans d’una nova reunió de política monetària que semblava tenir un desenllaç preestablert. Si bé les expectatives dels mercats romanen que Frankfurt segueixi el camí de Washington i Londres i redueixi l’enduriment de la política monetària fins a una pujada de tipus d’interès del 0,25%, diverses veus de la direcció han apuntat cap a posicions més restrictives –és a dir, cap a conservar les pujades del 0,5% que han marcat les darreres reunions mínim un cop més–. Si bé és cert que un retorn als 50 punts bàsics trencaria amb les previsions de l’organisme, que va establir a principis d’any un full de ruta amb dues pujades de 25 punts abans de l’estiu, les autoritats financeres de la Unió esperaven mantenir a la baixa la inflació. En qualsevol cas, els tipus quedarien, si es compleixen les previsions, en el 3,75% després de la discussió del pròxim dijous.
Sense anar més lluny, el vicepresident del Banc Central, el que fora ministre d’Economia de l’Estat espanyol Luís de Guindos, ja va alertar a finals del passat abril que “un repunt de la inflació danyaria la credibilitat” de l’entitat –un repunt que, si bé lleuger, s’ha confirmat recentment amb les darreres dades de l’Eurostat, que elevaven l’índex de preus a l’Eurozona del 6,9% al 7%–. Tot i que el mateix De Guindos ha reiterat les seves crides a la prudència, amb una tossuda negativa a avançar el tipus d’interès terminal en què s’assoleixi l’equilibri de preus. Cada cop, val a dir-ho, amb més veus enfrontades: sense anar més lluny, el governador del Banc Central dels Països Baixos, Klaas Knot, va declarar “no sentir-se incòmode” amb una pujada de 75 punts bàsics addicionals en les pròximes reunions, entre el maig i el juliol. “És massa d’hora per parlar d’una pausa”, assegurava el banquer en una entrevista amb The Irish Times.
Fins i tot actors més moderats en la presa de decisions del Banc Central han reconegut la necessitat de continuar apujant el preu dels diners. Ara bé, com en el cas del cap del Banc Central eslovac Peter Kazimir, advoquen per un alentiment respecte al ritme de les darreres reunions, que acumulen alces de 350 punts bàsics d’ençà del passat estiu. “Si no hi ha un canvi d’escenari, no hauríem de frenar; això significa que hauríem de continuar pujant els tipus; potser més lentament, però hauríem de continuar”, assegurava el banquer en una recent roda de premsa. Fins i tot en un escenari de retrocés moderat de la inflació el consell de govern, així com els tècnics del BCE, mantenen les previsions d’endurir la política econòmica. “Si l’estrès financer que veiem no és zero, encara que sigui limitat, els tipus d’interès continuaran pujant”, va alertar l’economista en cap de l’organisme, l’irlandès Philip Lane.
Més explícita ha estat la membre del Comitè Executiu Isabel Schnabel. L’economista alemanya, fins i tot abans de la confirmació de l’índex de preus europeu, va pronosticar que “tenint en compte les dades actuals una pujada de 50 punts bàsics no és descartable”. Com en el cas de l’Estat espanyol, els 7 punts que encara manté la inflació general europea amaguen una subjacent del 5,6%, una dècima més baixa que al març però excessivament a prop del rècord històric marcat al març. La “sorprenent alça” dels preus sense energia ni aliments no processats forcen la mà de Frankfurt, assegura Schnabel, a una “clara” nova pujada de tipus. Tot i les poc falagueres perspectives que ofereix, l’alemanya descarta una recessió estable a l’economia comunitària, en tant que “les crisis financeres són deflacionistes”. “No veig motius per anticipar una recessió a la Zona Euro en aquests moments”, reiterava.
La inflació ve de fora
La incertesa i el debat en el si del conselle executiu del BCE ve, en les darreres setmanes, de la mà d’un augment de les “tensions geopolítiques” que totes les autoritats econòmiques del continent s’afanyen a recordar sempre que es parla de preus. “Els xocs geopolítics derivaran en una volatilitat persistent quant a producció i inflació, amb importants ramificacions”, ha alertat el membre del màxim òrgan del banc Fabio Panetta. El procés d’enduriment de la política monetària a Europa, a més, estaria profundament lligat als imputs econòmics de terceres potències –la “naturalesa canviant de la globalització”, en paraules de l’italià–. En el mateix sentit s’ha expressat Schnable, tot alertant concretament sobre els efectes de la reobertura de l’economia xinesa. “Tindrà un impacte sobre el creixement mundial i, per tant, sobre la inflació”, assegura l’alemanya.
Des de fora de la Unió, les autoritats financeres són encara més contundents que els falcons comunitaris. Sense anar més lluny, el Fons Monetari Internacional ha suggerit continuar amb les pujades de tipus d’interès a Europa fins a mitjan 2024, si bé no concreten una xifra per al maig. El cap del departament d’afers europeus de l’FMI, Alfred Krammer, afanya els governadors financers de la Unió a “fer servir l’instrument de la política monetària” per aturar l’espiral de preus. Davant un nou augment de la inflació, així, Kramer aconsella “més enduriment de la política monetària durant més temps” –un camí que no retornaria l’índex de preus al 2% fins a l’any 2025, apunta–.
Efectes perniciosos dels tipus
L’efecte més immediat de les pujades de tipus d’interès, com recorda el Banc Central Europeu, és un encariment directe del crèdit. Així, els 350 punts bàsics acumulats que s’han elevat des del passat estiu, prop d’un 40% de la banca de la Unió ha detectat una caiguda en la demanda de préstecs durant el primer trimestre de l’any, segons el mateix BCE. Aquesta proporció de caigudes en l’activitat comercial de la banca seria la més ampla des de la crisi financera del 2008. En el cas dels préstecs corporatius, el creixement any a any s’ha reduït en més de 5 punts en comparació amb el 2022; mentre que els préstecs immobiliaris cauen a un 72% dels bancs del continent.
Aquesta darrera tendència, val a dir, no es dona a tots els països membres. Sense anar més lluny, a Catalunya l’encariment del crèdit no ha aconseguit reduir les hipoteques, amb un creixement proper al 7% durant el passat febrer –un creixement que no s’ha replicat al conjunt de l’Estat espanyol, on aquesta mena d’operacions van caure en un 2% en el mateix període–.
