El consell de govern del Banc Central Europeu torna a mantenir els tipus d’interès estàtics. Segons ha informat l’organisme en finalitzar la reunió de política monetària celebrada aquest mateix dijous, el preu del crèdit es quedarà en màxims del 4,5% com a mínim sis setmanes més. Ho fa malgrat una tendència inflacionista que es constata a la baixa a tota Europa: segons l’Eurostat, l’IPC dels països de la moneda única es va quedar al febrer en el 2,6%, només sis dècimes per sota dels objectius a mitjà termini del regulador. La bona resposta dels preus de consum a les mesures restrictives ha obligat, de fet, a millorar les expectatives d’inflació a curt i mitjà termini. Segons el mateix BCE, les previsions contemplen una baixada a finals del present curs fins al 2,3%; i consolidar el 2% -indicador d’estabilitat de preus segons el mandat del banc- a finals del 2025. Pel que fa a la subjacent, l’assoliment del llindar recomanat arribaria un any després, el 2026, atenent que l’energia arrossega a la baixa molts dels càlculs generals.
Després de tres reunions amb els tipus estàtics, el Banc Central Europeu constata una bona transmissió de la política monetària a les economies dels diversos estats membre. Les condicions financeres, asseguren “són restrictives, i la ràtio d’interès continua pesant sobre la demanda”; i, al seu torn, sobre la inflació. L’Euríbor en dona bon compte: després d’haver assolit màxims superiors al 4% durant el tercer trimestre del 2023, l’índex hipotecari va retrocedir a finals d’any fins a tancar el gener poc per sobre del 3,6%, a l’espera d’una reducció del preu del crèdit. Arran de la poca predisposició del govern del BCE per acordar una rebaixa de tipus, però, les darreres jornades deixen un lleuger repunt, i ja se situa als volts del 3,75%, amb els efectes que això comporta per als hipotecats. El quart trimestre del passat curs, de fet, els préstecs per a compravendes d’habitatge van caure al país un 13%, i continua el creixement de les adquisicions en metàl·lic o amb fonts de finançament no bancàries.
La “dèbil” economia europea
El govern del BCE reconeix que les restriccions al crèdit han suposat un important batzac per a les economies europees. Segons el banc, a finals del 2023 s’espera un creixement del PIB del conjunt dels països de l’eurozona del 0,6%, dues dècimes per sota de la xifra anterior. “L’economia es manté dèbil”, ha declarat la presidenta de l’organisme regulador, la francesa Christine Lagarde; principalment a causa de l’encariment dels diners. Les expectatives a mitjà termini, però, són més falagueres: segons Lagarde, els efectes perniciosos dels tipus sobre el consum “s’aniran retirant”; fet que recuperarà les rendes disponibles dels ciutadans i farà escalar la demanda a partir del 2025. La progressiva normalització de tipus, preveu la francesa, servirà per “recuperar la demanda internacional de les exportacions europees” -centrals, cal recordar, en la recuperació econòmica del continent, especialment del sud, després de la pandèmia-. Val a dir que el dibuix de creixement a un any vista es fonamenta en una certa predicció dels efectes dels tipus sobre l’economia; així com unes dades d’inflacions definides. Les variacions en les dades clau, comenta Lagarde, podrien fer oscil·lar l’expansió del PIB de la zona -i convertir-la, de fet, en decreixement en cas que l’escenari sigui molt pitjor de l’esperat-.
La tasca per sostenir el ritme alcista de l’economia europea, per al BCE, cau sobre les espatlles dels governs estatals. Des del banc, recomanen els executius comunitaris que retirin progressivament les ajudes i subvencions al preu de l’energia -cal recordar que a l’Estat la factura de la llum recupera aquest mes de març l’IVA del 21%-. Més enllà de les mesures antiinflacionistes, Lagarde emfatitza la necessitat de recuperar mesures de responsabilitat fiscal que aterrin les ràtios de deute sobre PIB dels principals mercats de la Unió. Cal recordar que, ja a finals del curs passat, els ministres de finances dels 27 van acordar recuperar les regles fiscals europees, que marquen ritmes de retallada tant de deute com de dèficit.
“Massa” restriccions
Davant les alertes d’overshooting per part dels coloms de la governança monetària europea, Lagarde ha descartat la possibilitat d’una regulació massa estricta. El procés desinflacionista que s’ha anat donant en els darrers mesos a la UE no és suficient perquè el consell de govern “confiï” a rebaixar els tipus a curt termini. “Necessitem més informació; i en tindrem molta a l’abril, i encara més al juny”, declara la presidenta, tot deixant entreveure una baixada de tipus a l’entrada de l’estiu -talment com preveuen la majoria de mercats financers, ja resignats a l’espera-. Contra el conflicte dins el seu consell, Lagarde ha celebrat un “ample consens” a l’espera fins al juny. “El que veiem a les dades actualment indica bons moviments, però no prou forts ni estesos per donar-nos prou confiança” per retallar els tipus, assegura, tot defensant que la decisió de mantenir tipus ha estat “unànime”. Més enllà de les dades inflacionistes, Lagarde s’ha mostrat especialment interessada en l’escalada de salaris, així com dels beneficis de les empreses. Aquells sectors més afectats pels costos laborals, sosté l’economista, mantenen inflacions més elevades que les indústries més basades en energia o matèries primeres. Així, caldrà observar la relació entre rendes del treball i marges empresarials per prendre una decisió pel que fa als tipus d’interès.
