El Banc Central Europeu segueix el camí de la Reserva Federal i conserva les seves posicions monetàries davant la guerra a l’Orient Mitjà. El regulador europeu ha anunciat aquest dijous que manté els tipus d’interès intactes per sisena reunió consecutiva. Ho fa malgrat les escalades de preus de les darreres setmanes provocades per l’esclat incessant del preu del petroli, que s’ha agreujat en les darreres hores pels atacs encreuats entre els EUA i l’Iran a les infraestructures d’extracció i refí de cru i gas natural a la regió. En un comunicat emès després de la trobada dels governadors, el BCE alerta que el conflicte “tindrà implicacions materials a curt termini” sobre la cistella de preus; si bé assegura que els països de l’eurozona es troben en “una bona posició” per entomar una espiral inflacionista. “L’IPC s’ha mantingut al voltant de l’objectiu del 2%, la inflació a llarg termini està ben ancorada, i l’economia ha mostrat resiliència en els últims trimestres”, argumenten; fet que permet mantenir la precaució i guardar la carta de les pujades de tipus, cada cop més present en el debat econòmic europeu, per a entorns de preus més àrids.
Pel que fa a reunions futures, el consell de govern dona compte de l’empoderament dels falcons -els banquers centrals nacionals més conservadors, partidaris d’enfrontar els preus alts amb una política monetària molt estricta- en el seu si. A diferència de l’actitud regular de l’organisme que presideix Christine Lagarde, buscadament fred i neutral per evitar cap mena d’incidència als mercats financers, el BCE reconeix que haurà de fer moviments si la tendència de preus es manté durant els pròxims mesos. “La informació del pròxim període d’anàlisi -el mes i mig que ve- ajudarà el consell de govern a analitzar com la guerra afecta la inflació i quins riscos la rodegen”, exposen els governadors.
Tot i que mantenen la seva “aproximació fonamentada en dades”, sí que albiren un perill més que seriós en cas que el conflicte s’allargui: amb una guerra que duri setmanes, si no mesos, “la inflació estarà molt per sobre de les previsions, i el creixement, per sota”. A més, aquests greuges poden esdevenir estructurals si generen “efectes indirectes o de segona ronda” que facin que el xoc d’oferta sigui “més fort i més persistent”.
Més inflació el 2026
A curt termini, el Banc Central Europeu ja s’ha vist obligat a revisar a l’alça els objectius d’inflació per al 2026. Si a tancament del curs passat els governadors ja veien aquest any còmodament dins el seu marge de comoditat, amb un IPC mitjà estimat de l’1,9%; en aquesta reunió han hagut de disparar els càlculs fins al 2,6%. Per culpa de la guerra, doncs, no serà fins al 2027 que la cistella de preus als països de la moneda única es mantingui estable per sota del 2% que marca l’objectiu prioritari del regulador. També han hagut de retallar les expectatives de creixement econòmic, en aquest cas de forma més moderada: el 2026, Europa s’expandirà un 0,9%, tres dècimes menys que a l’informe del passat mes de desembe (1,2%); mentre que el 2027, el creixement serà una dècima més lent que el que s’esperava (1,3% contra 1,4% en l’anterior trobada general).
