El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) manté sense canvis els tipus d’interès en la seva reunió d’aquest dijous, l’última de 2023. D’aquesta manera, apaivaga les esperances d’una possible rebaixa dels tipus al final d’aquest any tot i la bona situació en la qual es troba la inflació. Ara bé, els experts consideren que la rebaixa arribarà a l’estiu del 2024, quan la inflació s’apropi més a les expectatives de l’administració europea. En altres paraules, els tipus baixaran quan la inflació europea no superi el 2%. Malgrat l’aturada, el preu dels diners a l’eurozona es manté en els nivells més alts des de mitjans del 2000.
De cara al futur, Lagarde ha apuntat que els riscos alcistes per a la inflació inclouen l’augment de les tensions geopolítiques, que podrien elevar els preus de l’energia en el curt termini, i els fenòmens meteorològics extrems, que podrien fer pujar els preus dels aliments. Per tant, la cura que té el BCE amb els tipus d’interès va relacionada amb la prevenció de riscos davant la possible pujada de la inflació. Per contra, Lagarde també considera que la inflació pot sorprendre la baixa si la política monetària redueix la demanda més de l’esperat o si l’entorn econòmic en la resta del món empitjora inesperadament, possiblement degut en part al recent augment dels riscos geopolítics.
Si bé els experts donen per fet que la política monetària del BCE ha entrat en un nou capítol, no esperen cap senyal de l’entitat que les retallades puguin arribar a la primavera. Així doncs, els analistes ja predeien el que ha acabat passant aquest dijous, quan el BCE ha anunciat que es manté “a l’espera” per obrir la porta a les rebaixes dels tipus. A banda de la pausa sobre el tipus d’interès bàsic, la resta de tipus que controla el BCE tampoc han patit variacions. Així, el tipus per als préstecs immediats queda fixat en el 4,75%, mentre que el tipus que s’aplica a les entitats per dipositar diners al banc central es manté en el 4%.
Les promeses macroeconòmiques pel futur
Igualment, el BCE ha pronosticat que en la zona euro la inflació descendeixi “gradualment” durant l’any vinent i que s’acosti a l’objectiu d’estabilitat de preus del 2% el 2025. En conjunt, l’òrgan que presideix Christine Lagarde preveu que la inflació general se situï en mitjana en el 5,4% el 2023, el 2,7% el 2024, el 2,1% el 2025 i l’1,9% el 2026. En comparació amb les projeccions de setembre, això suposa una revisió a la baixa per a 2023 i, especialment, per a 2024.
Pel que fa a la inflació subjacent —excloure l’impacte de l’energia i els aliments— se situarà en el 5% el 2023, el 2,7% el 2024, el 2,3% el 2025 i el 2,1% el 2026. “La inflació subjacent ha continuat moderant-se, però les pressions inflacionistes internes continuen sent intenses, degut principalment al fort creixement dels costos laborals unitaris”, ha explicat el BCE.
Els experts pronostiquen retallades per l’any que ve
D’aquesta manera, encara que reconeixen que les opcions d’una retallada a l’abril han augmentat, subratllen que encara no són òbvies. “Ens atenim a una primera retallada trimestral al juny i mesures més ràpides el 2025”, apunten, mentre que contemplen la possibilitat que el BCE decideixi finalitzar abans de l’esperat les reinversions del seu programa de compra de deute per l’emergència pandèmica, PEPP. “Ens sembla lleugerament més probable que el BCE iniciï el seu cicle de retallades de 25 punts bàsics trimestrals ja al juny”, assenyala l’expert, afegint que és probable que el BCE retalli 75 punts bàsics els tipus al llarg del 2024. En qualsevol cas, l’economista apunta que si el llenguatge relatiu al manteniment dels tipus en els nivells actuals durant un període prou llarg se suavitza, “el BCE podria estar obrint la porta a retallades abans del que es preveu”.
