El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit tornar a augmentar els tipus d’interès en 25 punts bàsics aquest dijous. Aquesta decisió ja són quatre les reunions consecutives en les quals el supervisor europeu decideix tornar a augmentar el preu del diner en un 0,25%, impulsant-los fins al 4,5%. Aquesta és la desena pujada consecutiva dels tipus d’interès i els situa en el seu nivell més alt en més de vint anys. En un comunicat de premsa, la institució presidida per Christine Lagarde, apunta que el motiu pel qual han decidit executar aquesta nova pujada dels tipus és perquè tot i que la inflació continua baixant, “encara s’espera que continuï sent massa alta durant massa temps”.
Amb la pujada d’un quart de punt anunciada aquest dijous, que manté la línia adoptada al juliol, el BCE ha elevat el preu del diner en 450 punts bàsics durant l’actual cicle de pujades, que va donar principi al juliol de l’any passat. D’altra banda, l’organisme ha afirmat que els tipus d’interès “han assolit nivells que, en cas de mantenir-se per un temps prou prolongat”, contribuiran a retornar la inflació al voltant del 2%, l’objectiu principal del BCE. “La pujada de tipus d’avui reflecteix la valoració del Consell de Govern de les perspectives d’inflació a la llum de les noves dades econòmiques i financers, la dinàmica de la inflació subjacent i la fortalesa de la transmissió de la política monetària”, assenyala el BCE en el seu comunicat.
Lagarde no es mulla sobre les pujades
Després d’anunciar la nova pujada dels tipus, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ha reconegut en roda de premsa que el focus a l’hora de determinar el preu del diner es desplaçarà cap a la “durada” dels tipus alts. Alhora, també ha reconegut que aquest cop no hi ha hagut unanimitat en la reunió per fixar l’alça dels de tipus, si bé no ha aclarit si els tipus han aconseguit el “pic” amb aquesta última pujada.
“El focus d’atenció es desplaçarà probablement una mica més cap a la durada, però no podem dir que ara estiguem al pic”, ha advertit l’economista, per a afegir que el BCE s’assegurarà que la política adoptada sigui el “prou restrictiva” per a controlar la inflació. Lagarde també ha admès que la paraula ‘retallada’ “ni tan sols ha estat pronunciada” a les reunions del BCE.
Quant a la presa en si de la decisió d’aquest dijous, Lagarde ha confirmat que “alguns haurien preferit fer una pausa” i esperar a una reunió futura per a avaluar amb “majors certeses” els efectes dels increments ja escomesos. No obstant això, l’exministra d’Economia francesa ha assegurat que ha existit “una majoria clara” que ha donat suport a la pujada de tipus.
La inflació no és prou baixa per a frenar
La decisió del BCE arriba després que la taxa d’inflació interanual de la zona euro es desaccelerés al juliol fins al 5,3%, dues dècimes per sota de la pujada de preus registrada al juny i el seu nivell més baix des de gener de 2022. Així mateix, el supervisor ha pronosticat que la inflació mitjana d’aquest any serà del 5,6%, per a moderar-se al 3,2% i al 2,1% el 2024 i el 2025. Això suposa una revisió a l’alça de dues dècimes per a enguany i el següent, que es justifica en els preus de l’energia. La variable subjacent, que exclou del seu càlcul els preus de l’energia i els aliments donada la seva major volatilitat, també s’ha revisat “lleugerament a la baixa”, per a quedar en el 5,1% enguany, en el 2,9% de cara al 2024 i en el 2,2% pel 2025.
Per altra banda, el BCE ha pronosticat que el producte interior brut de l’eurozona s’expandeixi enguany un 0,7%, un 1% el 2024, i que es registri una acceleració de l’1,5% de cara al 2025. Aquestes xifres impliquen una correcció “considerable” a la baixa respecte l’últim pronòstic per l’impacte de la política monetària restrictiva sobre la demanda domèstica i l’afebliment del comerç internacional.
