El Banc Central Europeu s’afegeix al camí de la precaució marcat per la Reserva Federal estatunidenca. En la seva darrera reunió de política monetària, celebrada aquest mateix dijous, el regulador comunitari ha mantingut intacte el cost de les principals operacions financeres al continent, després d’una primera rebaixa el passat mes de juny. Frankfurt, així, trepitja el fre en la normalització de tipus que hauria de posar fi a l’accelerat enduriment monetari dels darrers dos anys, dedicat a parar la intensa espiral inflacionista encetada a finals del 2021 i principis del 22. En un comunicat emès després de la reunió, els governadors apunten que, malgrat una lleugera pujada en la inflació subjacent europea en els darrers mesos -que ja frega el 3%-, la majoria d’indicadors romanen estables i, per tant, hi ha marge per mantenir el cost de les operacions de refinançament en el 4,25%, on es va aterrar en l’anterior trobada.
Amb aquest moviment, el BCE dona compte dels dubtes de diversos banquers centrals en la reunió del juny. Malgrat que, finalment, tots els països de la moneda única van acabar emetent un vot afirmatiu a la primera rebaixa de 25 punts bàsics, les actes de la cimera recollien recels per part, especialment, de les autoritats del centre i el sud del continent davant un procés de desinflació “no tan ràpid com s’esperava”. De fet, en diverses ocasions, el governador del Bundesbank, Joachim Nagel -així com reguladors de la seva línia de pensament, com ara l’austríac Robert Holzmann- han fet crides a no “posar el pilot automàtic” amb la flexibilització del crèdit malgrat les elevades expectatives dels mercats financers, àvids d’inversió i moviment de capitals.
Indicadors clau
Entre els punts que han permès, a parer del BCE, sostenir els tipus al nivell a on es va aterrar al juny, hi ha una inflació que es manté estable, si bé encara per sobre dels llindars marcats pel regulador. Les darreres dades de l’Eurostat, publicades el passat dimecres, apuntaven a un índex de preus general a l’eurozona d’un 2,5%, mig punt per sobre del punt d’equilibri a mitjà termini a què aspiren els de Lagarde. La subjacent -la xifra que exclou els elements més volàtils de la cistella, els aliments frescos i l’energia- es manté, però, a nivells superiors; en un restrictiu 2,9% que fa tremolar les expectatives institucionals.
Per altra banda, en línia amb les previsions del banc i malgrat les alarmes del món empresarial, les millores salarials per la bona salut del mercat laboral i la nova onada de convenis col·lectius alcistes no s’han traslladat encara a preus. Segons les xifres amb què treballa Frankfurt, els beneficis empresarials haurien aconseguit pal·liar els augments retributius; i les empreses tenen encara marge al balanç abans de traslladar a preus les noves nòmines. Els riscos a mitjà termini, tal com ha apuntat Lagarde, desapareixerien a partir del 2025, atès que les millores salarials es “moderaran durant el transcurs de l’any vinent”.
Seguirà ampliació
