El Banc Central Europeu continua el camí de flexibilització del crèdit a la UE. L’organisme presidit per Christine Lagarde abaixa els tipus d’interès en 25 punts bàsics, i situa el preu dels préstecs a la regió en un 2,5%, el nivell més baix des de principis del 2023, encara en plena crisi inflacionista. L’entitat al·ludeix a la progressiva baixada en la inflació subjacent, que ja es nota a la majoria de mercats europeus, com a principal motiu per continuar amb les rebaixes. De fet, segons les darreres dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística, Catalunya ja estaria a només una dècima de l’objectiu a mitjà termini, situat en el 2%. A més, un millor flux de diners pot servir per capgirar la crisi econòmica i industrial que pateixen els 27 des de l’inici de la guerra a Ucraïna.
Amb aquest moviment, Frankfurt s’allunya un cop més de la Reserva Federal, que va frenar les retallades de tipus el passat mes de gener. L’organisme que presideix Jerome Powell es manté a l’expectativa pels efectes de les mesures de protecció comercial del president dels Estats Units, Donald Trump. Segons diversos informes d’entitats econòmiques del país nord-americà, uns aranzels excessius podrien tornar a disparar la inflació sense que l’activitat econòmica noti cap mena de creixement. Així, la Fed tem que la política internacional de Trump provoqui un període d’estagflació al país que requereixi un preu del crèdit més elevat. El BCE, doncs, reitera la seva independència de Washington en un moment especialment complicat per al regulador estatunidenc. Tot i això, el mercat dels 27 convé que la d’aquest mes de març serà “la darrera reunió fàcil” del govern monetari de la UE. En endavant, segons les expectatives financeres, les decisions seran molt més conflictives, amb contradiccions més flagrants entre els membres conservadors del comitè i els partidaris dels tipus baixos. Així ho apunta el mateix comitè, que “no es compromet amb cap camí de tipus en particular en endavant”.
Inflació “en el bon camí”
A parer del consell de govern, el procés de desinflació “està en el bon camí” a la Unió. Segons les perspectives del BCE, els països de la moneda única arribaran a finals del 2025 amb un IPC mitjà del 2,3%, a tocar de l’objectiu. A finals del 2026, el llindar del 2% ja estarà rebaixat. A més, les estimacions monetàries apunten a una inflació estable a curt termini, amb la subjacent i la general als volts dels dos punts també el 2027. Les principals amenaces per a l’estabilitat de preus, l’evolució dels salaris i els beneficis empresarials, es moderen gradualment, fet que permet als governadors implementar una política “significativament menys restrictiva” per accelerar el crèdit i, amb ell, l’activitat econòmica.
La reactivació de l’economia també consta entre els motius per rebaixar els tipus, segons indica el comunicat que la institució ha enviat aquest dijous. El mercat europeu, diagnostiquen, “encara reptes continuats”, amb un creixement al voltant de l’1% en els pròxims tres anys. Frankfurt s’ha vist obligat a rebaixar les expectatives per al PIB dels 27 fins al 2027 a causa de “la debilitat de la inversió” i la “incertesa en les polítiques comercials”. D’aquesta manera, el marge que deixa la inflació és prou ample per revifar la despesa interior del continent amb un crèdit més barat.
