El Banc Central Europeu abaixa els tipus d’interès per primer cop en dos anys. Segons ha confirmat l’institut emissor en un comunicat posterior a la reunió de política monetària celebrada aquest mateix dijous, les operacions de refinançament, així com el conjunt d’operacions regulades des de Frankfurt, cauran en 25 punts bàsics, fins al 4,25%. Tal com expliquen els governadors, la projecció inflacionista “ha millorat de manera substancial” en els darrers mesos, i ja ha caigut en més de dos punts i mig respecte de la registrada al tercer trimestre del 2023. Per al conjunt de la Unió, i ateses les pressions de preus que genera un mercat laboral saludable als principals països europeus, el BCE eleva les expectatives d’IPC a tancament de l’any al 2,5%, una dècima inferior a l’actual. En la darrera lectura de l’organisme, així, l’índex no cauria per sota del 2% fins al 2026, any que tancaria amb una mitjana de l’1,9%. Amb la caiguda de la inflació, el consell presidit per Christine Lagarde espera un repunt en el creixement econòmic, que fregaria l’1% enguany i escalaria per sobre de l’1,5% en els pròxims dos exercicis.
L’organisme compleix així amb les expectatives dels mercats, que ja fa mesos que acumulen l’eufòria que acompanya la flexibilització del crèdit -amb les principals borses comunitàries en màxims-. Enmig d’unes pressions inflacionistes “cada cop més dèbils”, segons apunten els governadors -l’Eurozona va tancar l’abril amb un índex de preus del 2,4%-, Europa comença una baixada que no es preveu especialment intensa: diverses organitzacions de crèdit, així com veus expertes, apunten a petits retrocessos de baixa intensitat que enviïn missatges de tranquil·litat a la inversió, sense moviments bruscos que puguin sacsejar l’entorn econòmic. El mateix Banc Central, de fet, cerca apaivagar els ànims en cas que el sector privat imagini rebaixes intenses: segons apunta la nota posterior al Consell, “la política monetària es mantindrà prou restrictiva tant temps com calgui”, fins que es pugui assegurar l’objectiu d’una inflació a mig termini del 2%.
Tot i les bones perspectives, durant la seva compareixença posterior a la reunió Lagarde ha volgut calmar els nervis dels banquers centrals de la Unió més propers a les tesis ortodoxes: la baixada de tipus d’aquest juny no implica que continuï invariable durant els pròxims mesos. El BCE, reitera l’economista, “no es compromet a cap camí de política monetària”. L’aproximació basada en dades de la institució encaixa, doncs, amb les demandes del governador del Bundesbank, Joachim Nagel, que exigia “no posar el pilot automàtic” i implementar baixades automàtiques reunió rere reunió. Així, fins al juliol no es podrà saber si l’aixecament de les restriccions al crèdit es farà realitat.
Creixement europeu
Contra les alertes dels espais econòmicament més conservadors, Lagarde ha celebrat l’enfortiment del mercat laboral en els darrers mesos. La millora de l’ocupació al continent, que registra nivells d’atur en mínims i una pujada sòlida de salaris, no ha tingut un rol gaire profund, puntualitza la presidenta, en un nou pic inflacionista. A més, l’escalada dels salaris a compte de conveni al conjunt de la Unió està sent absorbida pels fins ara elevadíssims beneficis empresarials, amb un avantatge doble: la major renda disponible dels treballadors no es trasllada directament a preus, i els marges empresarials perden part de la seva embranzida inflacionista.
Seguirà ampliació
