El Banc Central Europeu (BCE) ha publicat un dictamen aquest dimecres posant en dubte el nou impost a la banca anunciat pel president espanyol, Pedro Sánchez, durant l’últim debat de l’Estat de la Nació. Concretament, el supervisor europeu ha demanat tant al govern espanyol com al Congrés que facin una “anàlisis exhaustiva de les possibles conseqüències negatives” de l’impost en qüestió. De fet, l’òrgan presidit per Christine Lagarde, planteja la possibilitat que aquesta mesura fiscal pugui arribar a plantejar “riscos per a l’estabilitat financera, la resiliència del sector bancari i la concessió de crèdits” que alhora podria afectar negativament el creixement econòmic real d’Espanya.
Alhora, el BCE també adverteix al govern espanyol que l’impost podria posar en perill una transmissió fluida de les mesures de política monetària a l’economia en general si les entitats afectades registren uns beneficis baixos o pèrdues en el moment en què es recapti de manera efectiva el gravamen. En el mateix dictamen demanen als bancs que repercuteixin el tribut als clients.
En la seva avaluació de l’impost, el BCE recorda que la materialització de riscos a la baixa en l’entorn actual pot reduir de manera significativa la capacitat de pagament dels deutors i, per tant, l’efecte net de la normalització de la política monetària sobre la rendibilitat de les entitats de crèdit podria ser possiblement menys positiu, o fins i tot negatiu, en un horitzó temporal prolongat. En aquest sentit, defensa que és possible que aquestes entitats registrin uns beneficis baixos o pèrdues en el moment en què es recapti de manera efectiva el l’impost.
No es té en compte el cicle econòmic
Així mateix, per al BCE la base sobre la qual s’establiria l’impost no té en compte tot el cicle econòmic i no comprèn, entre altres, les despeses d’explotació ni el cost del risc de crèdit, per la qual cosa l’import del gravamen temporal “podria no ser proporcional a la rendibilitat d’una entitat de crèdit”. D’aquesta manera, a conseqüència de l’aplicació general de l’impost, les entitats de crèdit que no es beneficien necessàriament de les condicions actuals del mercat “podrien ser menys capaços d’absorbir els possibles riscos a la baixa d’una recessió econòmica”.
D’altra banda, en opinió del BCE una disposició genèrica que estableixi que l’impost en qüestió no pot traslladar-se als clients de les entitats de crèdit “podria generar incertesa”, així com riscos operatius i de reputació connexos per a aquestes entitats. Referent a això, el BCE recorda que espera, en general, que les entitats de crèdit, de conformitat amb les bones pràctiques internacionals, tinguin en compte i reflecteixin en els preus dels préstecs tots els costos pertinents, incloses les consideracions fiscals, quan escaigui.
Montero manté posicions
La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha rebutjat en seu parlamentària modificar l’impost en la línia que apunta el Banc Central. Segons argumenta la ministra d’Hisenda, la norma ja planteja un mecanisme per evitar que la taxa es repercuteixi en els costos del client final. Pel que fa als efectes sobre la competència al sector financer, la titular d’Hisenda ha recordat que el tribut és temporal. L’executiu espanyol, durant la vigència de l’impost, seria capaç “d’avaluar-ne el funcionament en el mateix desenvolupament de la norma”.
Si bé el BCE dubta de la viabilitat de l’impost a la banca i alerta de certs efectes perniciosos, la ministra d’Hisenda nega que al dictamen es plantegi la paralització de la iniciativa. A més, segons les dades del mateix govern espanyol que recull Montero, els bancs de l’Estat “tenen suficient marge per abordar la prestació patrimonial”.
1 
