Frankfurt no sorprèn el seu públic. El Banc Central Europeu manté un cop més els tipus d’interès a la UE als seus nivells màxims assolits a mitjan 2023, tal com esperaven els mercats. Segons les estimacions del regulador monetari, els nivells actuals de restricció, en un històric 4,5%, són “suficients” per reduir progressivament la inflació fins a l’objectiu a mitjà termini del 2%. Malgrat que l’IPC els països de la moneda única ja frega el llindar desitjat, amb un 2,4% el passat mes de febrer, el BCE, sempre prudent, prefereix esperar al final de la primavera i recollir suficients dades per assegurar la fi de l’espiral inflacionista. Des de l’entitat també rebaixen la seva preocupació en l’àmbit salarial, l’expansió del qual “continua moderant-se” amb l’estabilització de preus; com també ho fan els beneficis empresarials. La presidenta de la institució, Christine Lagarde, ha deixat entreveure en diverses ocasions que la primera baixada de tipus es donarà al mes de juny; si bé els governadors xoquen encara pel ritme de la normalització monetària. Mentre els centreeuropeus demanen prudència, el sud veu les condicions per una “rebaixa ràpida” de les barreres al finançament.
L’emissor monetari europeu sosté, així, per cinquena reunió consecutiva la pressió creditícia a l’espera d’assolir un ritme de reducció inflacionista definitiu. Lagarde ha reconegut, en la roda de premsa posterior al consell de govern, que la transmissió monetària va al ritme desitjat, amb efectes a la baixa en la demanda de préstecs al conjunt de països de la Unió, fet que ha colpejat, entre altres, sectors com l’immobiliari o les empreses emergents. Si bé la francesa ha rebutjat “comprometre’s amb un camí concret de tipus”, ha obert clarament la porta a una reducció immediata dels nivells de restricció, prevista, en línia amb les demandes dels mercats, per a la reunió del pròxim mes de juny. La confiança dels governadors, però, ha “d’incrementar-se” amb les dades a la mà abans de l’estiu. A finals del primer semestre, recorda Lagarde, hi haurà “molta més informació, i una nova projecció” inflacionista que hauria de servir per calmar els ànims dels bancs centrals de la UE.
Primers debats i els EUA a l’horitzó
Val a dir que bona part del consell de govern ja es mou a un ritme diferent del de la governança. “Alguns membres -declara Lagarde- han vist suficient la dada rebuda de l’abril per rebaixar els tipus”, si bé la manca de consens ha fet que aquests partidaris de la flexibilització, els tradicionalment coneguts com a coloms, han acabat “afegint-se a les posicions de l’ampla majoria” de la taula de governadors. El governador italià Piero Cipollone ja va accelerar les seves demandes en una ponència a finals del març, quan va assegurar que es compleixen les condicions per una “rebaixa a un ritme ràpid” dels tipus d’interès, fet que reactivaria totes aquelles branques del mercat dependents del crèdit. Lagarde ha descartat aquesta aproximació, sostenint que la seva confiança en la tendència inflacionista està “intacta” en el darrer mes.
El pas enrere en les restriccions monetàries ha estat parcialment influït, també, per una inesperada escalada a l’IPC dels Estats Units, un “gran mercat” amb efectes, la majoria d’ells exteriors i indirectes, sobre la inflació europea. Durant el mes de març, els preus de consum nord-americans van registrar una escalada any a any del 3,5%, tres dècimes per sobre del mes anterior, en un sentit oposat al que celebra Europa. Preguntada sobre el perill d’una escalada inflacionista als EUA, Lagarde ha rebutjat posar el focus sobre les dades que fonamenten les decisions de la Reserva Federal. “Posem el focus de manera predominant en el territori sobre el qual regulem”, declara Lagarde, tot destacant que “la naturalesa de la inflació a Europa va ser molt diferent de la dels Estats Units”. En aquest sentit, la presidenta rebutja “elaborar conclusions” monetàries a Europa d’acord amb les xifres estatunidenques.
1 
