El Banc Central Europeu no fuig del seu full de ruta en les decisions de política monetària. L’institut emissor ha decidit en la reunió del seu consell de govern d’aquest dijous rebaixar els tipus d’interès en 25 punts bàsics, tal com indicaven les estimacions del mercat. Els deixa, així, en el 3%; el quart pas enrere en el darrer mig any. La tendència de preus als països de la moneda única els ha permès tirar endavant aquest moviment: durant el novembre, la inflació als 27 ha experimentat un lleuger creixement de tres dècimes, però es manté estable en un 2,3%, a tocar del llindar objectiu dels dos punts. Amb aquesta decisió, l’organisme presidit per Christine Lagarde manté un perfil baix a l’espera de la presa de possessió de Donald Trump com a president dels Estats Units, amb les amenaces comercials -i, per tant, de preus- que el retorn del magnat a la Casa Blanca comporta. Esquiva, doncs, la temptació en la qual ja ha caigut el Banc de Suïssa, que ha rebaixat la seva ràtio de dipòsits en cinquanta punts bàsics, en un agressiu gir polític que ha superat totes les expectatives del capital europeu.
El comunicat del consell de govern reconeix el “bon ritme” del procés de desinflació que ja fa temps que registra la Unió Europea va acumulant. A parer dels governadors, l’objectiu del 2% s’assoliria -i, de fet, se superaria- a finals del 2026, amb una davallada que deixaria l’IPC europeu en l’1,9%. En aquest sentit, asseguren, “la majoria de les mesures d’inflació subjacent -la que exclou els elements més volàtils de la cistella, alimentació i energia- suggereixen que s’aturarà als volts de l’objectiu a mitjà termini de forma sostinguda”. El BCE, doncs, espera que la situació de preus provocada per la sortida de la pandèmia i la guerra a Ucraïna estigui solucionada més aviat que tard. Tot i això, rebutgen rebaixes massa agressives, atès que la política monetària de Frankfurt “encara s’està transmetent sobre la base de crèdit”.
Una recuperació “lenta”
La situació econòmica actual, val a dir, crida a baixades de tipus més intenses. Ho constata, de fet, el mateix consell de govern, que lamenta una “recuperació econòmica més lenta que la registrada en les projeccions del setembre”. El PIB europeu creixerà a ritmes baixos, del 0,7% el 2024 i l’1,1% el 2025. El consum intern, via un augment sostingut de les rendes disponibles dels treballadors, serà el protagonista de les moderades alces dels pròxims anys; tot plegat impulsat per una flexibilització monetària que “fonamentarà un increment” de la demanda als principals països de la Unió.
