El Banc Central Europeu (BCE) ha donat el vistiplau a l’OPA del BBVA al Banc Sabadell. Així li ho ha notificat el regulador europeu al banc espanyol aquest dijous. Amb aquesta decisió el BCE remarca la seva posició de no oposició en la presa de control del Banc Sabadell per part del BBVA, tal com ho ha confirmat la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV). Aquest era un dels passos previs imprescindibles per a l’èxit d’aquesta operació i una de les decisions més esperades pels directius del BBVA. El mateix president de l’entitat bancària, Carlos Torres ha explicat en un comunicat que l‘aprovació del regulador europeu suposa “una nova fita molt rellevant, la qual a més, subratlla la solidesa i solvència d’aquest projecte”. La decisió d’aprovar l’operació del BBVA se suma a la dels reguladors britànics, que aquesta setmana també van anunciar que no s’oposaven al fet que el banc espanyol aconseguís el control indirecte de TSB, la filial del Sabadell al Regne Unit.
Els mercats descomptaven aquesta llum verda, atesa la posició històrica del BCE respecte de les fusions de grans entitats bancàries. Val a dir, però, que l’estudi de Frankfurt ha inclòs abundants criteris tècnics, des dels nivells de liquiditat de l’empresa resultant fins al model de governança que es derivaria de la fusió. Amb el sí del Banc Central, la Comissió Nacional del Mercat de Valors ja podria obrir la porta al procediment; si bé tradicionalment espera que es dirimeixin altres qüestions reguladores que queden fora de l’abast de Frankfurt. Així, a l’aquiescència del regulador comunitari l’ha de seguir la vigilància, ja a escala local, per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència; que podria imposar condicions a l’ens d’origen basc per evitar nivells massa elevats de concentració al món financer de l’Estat -una de les grans preocupacions dels agents econòmics respecte de l’oferta; així com de Moncloa i la resta d’institucions implicades-.
El govern espanyol també té potestat d’intervenir-hi en cas que tingui reserves en àmbits com l’interès general o l’accés de la ciutadania als serveis financers. Val a dir que el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ha estat especialment vocal contra l’operació. En el retorn a la normalitat del curs polític després de l’estiu, Cuerpo es va comprometre des del Congrés dels Diputats a posar “peu en paret” per aturar la fusió. A parer del departament que dirigeix, els problemes que generaria per a empreses i consumidors financers espanyols serien diversos, des d’una important reducció de l’oferta de crèdit fins a fallides en la competència bancària; així com previsibles retallades de plantilla en un moment, cal recordar, ja convuls per a les entitats creditícies, a la sortida d’una llarga negociació per al seu conveni col·lectiu. Així, malgrat el sí de Frankfurt, l’OPA encara ha de saltar importants esculls.
Una operació que “infravalora” el Sabadell
El passat mes de maig, la CNMV anunciava que el BBVA havia pres la decisió de llançar una OPA hostil per quedar-se amb el 100% del Banc Sabadell. L’entitat bancària catalana havia rebutjat prèviament la compra amistosa, una situació que va portar el banc espanyol a demanar el vistiplau dels accionistes en contra de la decisió de la directiva. L’oferta del BBVA va ser la mateixa que el consell d’administració de Josep Oliu va rebutjar. En concret, es parlava d’1 acció de nova emissió per cada 4,83 accions del Sabadell, una prima del 30% respecte al valor del 29 d’abril. Aquesta oferta suposava valorar l’entitat bancària catalana en uns 11.000 milions d’euros i elevar a 2,2 euros el valor de l’acció -que cotitzava en aquell moment, en els 1,89 euros per títol-, tenint en compte la prima del 30%. Seguint aquest bescanvi, BBVA estava disposat a realitzar una emissió d’accions de 1.126 milions d’euros, que representen un 20% de la seva capitalització borsària.
El Banc Sabadell va tornar a negar aquesta operació i va recordar els motius pels quals havien decidit no arribar a un acord amistós. Tal com va anunciar la direcció, l’oferta “infravalorava” el valor de l’entitat catalana. A més, la mateixa entitat va remarcar que mantenien el compromís de lideratge amb els seus accionistes i van recordar que “una transacció com aquesta seria perjudicial en l’àmbit de la competència del mercat”. Les raons del Sabadell, que no han estat suficients perquè el BCE hagi donat llum verda a l’operació, sí que van coincidir amb l’opinió d’alguns experts. En els dies posteriors a l’anunci, alguns economistes va declarar que no era una bona opció i van assegurar que efectes negatius es notarien a “mitjà i llarg termini” quan la manca d’oferta encarís el preu de crèdit i que pronostiquen un mes que probable tancament d’oficines i la reducció personal, dos factors que empitjorarien el servei, especialment pel que fa a l’atenció presencial i a les persones més vulnerables, com la gent gran.
A favor dels grans bancs comunitaris
Amb aquesta “no oposició” del BCE a l’OPA hostil del BBVA, s’acosta una mica més una de les seves grans fites: la millora de la competitivitat financera. L’organisme presidit per Christine Lagarde ja fa anys que busca elevar la posició global de la banca europea a través de grans operacions de fusió entre els bancs del continent. La seva palanca preferida, val a dir, serien les “unions transfrontereres” -fusions o adquisicions entre empreses de mercats diferents que permetin no només estructures de més grandària, sinó també fer passes cap a una unitat financera que rau al centre del projecte delorsià de la UE-. En definitiva, la idea del BCE és la de crear una mena de grans campions europeus en la banca, tal com ja passa en altres sectors com les telecomunicacions. Concretament, diversos membres del BCE ja han insistit en reiterades ocasions que és fonamental promoure que les entitats bancàries siguin més grosses i, per tant, que es produeixi, una onada de concentració. L’objectiu de tot plegat, doncs, és que si torna a haver-hi una crisi bancària com la de fa una dècada i mitja els bancs siguin prou grans per a superar-la sense massa problemes, posant el focus en aquestes operacions internacionals per poder competir amb els bancs més grans del món com els nord-americans i els xinesos.
