El Banc Central Europeu continua en alerta per les tendències de la inflació. Malgrat haver tancat el 2023 a prop dels objectius a mitjà termini de la institució, l’índex de preus de consum de la zona euro roman encara per sobre del 2% que indica una situació d’equilibri. Així, l’economista en cap de la institució i representant d’Irlanda a la taula de governadors de la política monetària a la Unió, Philip Lane, assegura que el control de preus “ha d’avançar més encara” per assolir els objectius marcats.
En una entrevista concedida a RTVE, l’economista irlandès reconeix que la pujada de tipus d’interès que ha marcat la línia política de Frankfurt d’ençà de la tardor del 2022 ha estat “la direcció correcta”. La davallada en activitat econòmica i el refredament del crèdit, raona Lane, han fet que l’economia de la Unió recuperi una semblança de normalitat de preus “més ràpidament de l’esperat”, tot i que la tasca encara no està completada. “La tendència és molt bona, volem que continuï i ens queda una mica de temps”, declara.
Calma als mercats
Les declaracions de Lane –partidari dels coneguts com a falcons dins el consell de govern, els defensors d’una política monetària estricta– fan caure un gerro d’aigua freda sobre les expectatives dels mercats financers. La gran banca, especialment la dedicada a la inversió, fa mesos que argumenta a favor d’una baixada de tipus d’interès ràpida i intensa per afavorir la recuperació dels préstecs, tant particulars com corporatius, a territori europeu. Tot i que l’irlandès concedeix la necessitat d’abaixar la xifra de referència creditícia, rebutja donar una data exacta, tot apuntant que “el moment dependrà de les dades”.
Risc de les armes monetàries
Si bé Lane es mostra especialment prudent, en la línia de perfils més durs com l’austríac Robert Holzmann, o de la mateixa presidenta de l’institut emissor Christine Lagarde, també alerta dels riscos per al conjunt de l’economia de mantenir els tipus alts massa temps. Alentir el crèdit més enllà de les possibilitats dels mercats comportaria un refredament excessiu que podria alimentar escenaris recessionistes, com els que ja han patit Alemanya o els Països Baixos al llarg del 2023. En aquest sentit, diversos banquers centrals de la Unió, amb el principal representant de Portugal a Frankfurt Mario Centeno al capdavant, fa temps que alerten de la possibilitat d’un overshooting –una restricció massa intensa del crèdit que faci retrocedir l’economia fins al punt de posar-la en crisi–.
El mateix Lane comparteix que s’ha d’anar amb compte amb la consecució dels objectius inflacionistes, tot recordant que són a mitjà termini, i el 2% estàndard és un indicador a futur, no a present. Així, continua apuntant cap a la baixada del preu dels diners: “Si la inflació continua millorant, arribarà un moment en el qual sigui sensat allunyar-se dels actuals nivells restrictius”, sentencia.
