Les estimacions del sector financer per a l’economia espanyola el 2023 es mantenen estables, però lluny de les del govern de Pedro Sánchez. Segons el darrer informe de conjuntura de BBVA Research, el producte interior brut de l’Estat creixeria un 4,6% el 2022 i un 1,2% el 2023. La xifra del pròxim exercici seria dues dècimes més elevada que la de l’anterior document –quan es va quedar en un 1%– però queda lluny de les estimacions amb què les ministres d’Economia i d’Hisenda, Nadia Calviño i Maria Jesús Montero, van elaborar els pressupostos. Segons la mateixa Calviño, els comptes generals espanyols es van dissenyar sobre un creixement econòmic del 2,1%, un 0,9% més que el que projecta el banc.
El moderat augment del producte interior brut que mostren les noves estimacions respon, segons els analistes, a una “millor resistència” de l’economia espanyola durant els darrers mesos de l’any. A més llarg termini, el BBVA s’ha mostrat moderadament optimista. Segons l’economista en cap de l’ens financer, Jorge Sicilia, el creixement del PIB espanyol accelerarà el 2024, quan “es vagin dissipant algunes de les incerteses que afecten les famílies i empreses”, fins al 3,4%.
La recessió, amb els darrers avenços detectats pels estudis del banc, s’allunya de l’economia espanyola. La contracció econòmica esperada per als pròxims trimestres, que diverses entitats internacionals coincidien a situar al voltant del 0,3%, es convertirà en un estancament a curt termini. Així, BBVA reforça les prediccions del governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. De fet, l’organisme monetari espanyol deixa enrere el creixement 0 i apunta a una lleugera acceleració econòmica durant els últims mesos de l’any, fins al 0,2%.
Tot i això, BBVA avisa que la mala situació de l’entorn europeu pot arribar a arrossegar l’economia espanyola cap a una breu recessió. Els analistes del banc amb seu a Madrid “no descarten” que el PIB pateixi una contracció de pocs mesos principalment causada pel decreixement econòmic a la zona euro i la transició cap a la temporada baixa d’un turisme que ha servit per sostenir el sistema productiu durant els mesos més durs de la guerra a Ucraïna. A més, el lent control de la inflació provoca que el consum intern, principal motor de la recuperació econòmica després de la pandèmia, trigui a assolir els nivells esperats. L’economia familiar, ja llastrada per la pujada de tipùs d’interès, pateix així el batzac de “les incerteses i la desacceleració de l’ocupació”.
Bones xifres per acabar l’any
BBVA destaca la bona evolució de les xifres d’afiliació a la seguretat social com un indicador de l’estabilitat econòmica que s’obté amb les xifres de finals del 2022. De fet, l’Estat sembla fermament posicionat a la tendència europea de creació de nova ocupació, que ha portat la Zona Euro a un mínim històric d’atur del 6,6%. Els experts del banc apunten que, en cas de confirmar-se el lleuger creixement previst per al darrer trimestre del curs, es podria apuntar a una “evolució de l’ocupació conseqüent” amb les xifres econòmiques. La reforma laboral, mitjançant l’impuls de la figura del fix discontinu, ha estat un dels factors clau per estabilitzar el mercat.
La inflació, sota control
Les previsions de BBVA situen l’ancoratge als volts del 2% de l’IPC a l’Estat a finals del 2024. Segons la recerca dels economistes del banc, el 2023 la inflació es quedaria en el 4%, mentre que d’aquí a dos anys podria aterrar en un 2,8%. El control dels preus energètics, aconseguit principalment mitjançant topalls com el que suposa l’excepció ibèrica, s’afegeix a la dinamització de les cadenes de valor global, que faciliten l’accés a matèries primeres més barates. És cert, però, que la inflació subjacent encara no està sota control: els productes processats, molts d’ells provinents de sectors electrointensius, encara han de contraure els seus preus d’acord amb els costos de la llum i el gas.
