Des de la crisi de l’euro del 2012 i la posterior baixa de tipus al 0%, els bancs van deixar de remunerar els dipòsits. En els últims anys i gràcies a la nova pujada d’aquests, la immensa majoria dels bancs europeus han tornat a remunerar-los i, en certs països, s’ha produït una certa guerra entre els bancs per intentar captar el nombre més gran de clients possible. Ara bé, a l’estat aquest fenomen no s’ha produït i els bancs no han arribat a remunerar al mateix nivell els dipòsits d’estalvi, fins a tal punt que el Banc Central Europeu (BCE) ja ha estirat les orelles al conjunt del sistema financer perquè ho comenci a fer. El motiu d’aquest moviment per part de tots els bancs ha estat, principalment, perquè ja tenen molt líquid i no els cal atreure els diners dels clients per continuar amb el seu negoci. Aquesta desídia pels mètodes ha portat els bancs a enfocar els seus clients, en la mesura del possible, cap als actius financers, segons demostren les últimes dades presentades pel Banc d’Espanya. Això es deu, segons apunta el professor de la BSM-UPF, Xavier Brun, a un canvi d’estratègia per part dels bancs, ja que si la majoria dels seus clients tenen dipòsits d’estalvi tradicionals, els bancs els han de pagar una petita comissió, però si els seus clients aposten per tenir els seus estalvis en productes financers, els poden cobrar una comissió de gestió. En definitiva, amb aquesta nova tendència els bancs guanyen més diners gràcies a l’estalvi que generar no remunerar dipòsits o fer-ho a un cost molt baix i, a sobre, cobres una comissió als clients, ampliant així els seus marges.
De fet, segons un informe recent del Banc d’Espanya, els actius financers de les llars a finals del 2023 era de 2.832 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment del 6% respecte de les dades del 2022. Aquest augment va ser causat, en gran part, per la revaloració dels actius i per una important adquisició neta d’actius financers, que va ser de 39.300 milions d’euros l’any. Gran part d’aquesta revaloració dels actius es va concentrar en accions o participacions en empreses i en fons d’inversió. Pel que fa a l’adquisició d’actius va destacar, la majoria de famílies i particulars van apostar per la compra de participacions en fons d’inversió.
Pel que fa als tipus d’actius financers, Brun apunta que els bancs no tenen cap mena d’incentiu per remunerar els dipòsits i a la majoria de la gent no els acaba de fer el pes. En aquest punt, considera, és on entren en joc tota mena de productes financers que aporten majors rendibilitats. Tot i l’auge, el professor apunta la gran majoria de la gent aposta per aquells que tenen un risc més baix i, per tant, poca rendibilitat, com per exemple les lletres del tresor a sis mesos. Per altra banda, també apunta que hi ha altra gent que sí que aposta per productes de més alt risc com fons d’inversió o bons de l’estat a 5 o 10 anys.
Les famílies continuen sent conservadores
Pel que fa a la distribució actual de l’estalvi, el Banc d’Espanya, recorda que la gran majoria continua estant en efectiu i dipòsits d’estalvi (38%), encara que les participacions en capital d’empreses ja ocupen el 30% i les participacions en fons d’inversió han crescut fins al 15%. Per últim, una part important de l’estalvi, concretament el 13% dels particulars a l’estat es troba en assegurances i fons de pensions. En aquest últim any, segons en supervisor espanyol l’actiu financer que més ha crescut són els fons d’inversió, mentre que l’efectiu i els dipòsits han caigut un 2,7%.
Davant d’aquesta composició de la riquesa de les famílies actualment, el conseller executiu de l’Associació Espanyola d’Assessors i Planificadors Financers (EFPA), Josep Soler, assegura a Món Economia que tot i l’augment dels productes financers, les famílies i els particulars continuen sent molt conservadors i la gran majoria prefereix mantenir els seus estalvis en dipòsits tradicionals encara que la rendibilitat sigui ínfima. De fet, Soler afirma que l’estat manté “una forta falta de correlació entre els objectius a llarg termini d’estalvi i la col·locació del mateix a curt termini que desaprofita l’esforç estalviador”.
Finalment, Josep Soler assegura que la millor opció per poder estalviar i fer front a la inflació és “incorporar actius de major risc, les accions i la renda variable, almenys parcialment per obtenir els rendiments positius que ens poden facilitar la jubilació, especialment”. Per això, és fonamental poder comptar amb professionals de l’assessorament financer que entenguin com funcionen els mercats i com afecta l’economia de les famílies. Una opinió que també comparteix Brun.
Cal més cultura financera
De fet, tots dos experts asseguren que aquest conservadorisme per part de la gran majoria de les famílies arriba per culpa de la manca evident de cultura financera a l’estat. Per un costat, Soler lamenta que des de les administracions s’estiguin fent pocs esforços per canviar aquest fet, encara que recorda que la idea de la Unió Europea és que la gent comenci a invertir en productes financers amb més rendibilitat, que podrien donar un plus tant a les finances particulars i les de les empreses.
En un sentit similar, Brun critica que l’estat no estigui incentivant la inversió per part dels ciutadans, ja que, des del seu punt de vist, és el millor per complementar el sou i, de cara al futur, les pensions de jubilació, ja que el sistema actual podria no ser suficient per pagar les de tothom. És per això que reclama que s’incentivi aquesta cultura financera, per intentar generar una idea diferent sobre l’estalvi dels particulars i que pugui anar més enllà dels tradicionals dipòsits. De fet, Brun assegura que el futur passa, inevitablement, per apostar per la renda variable, ja que a llarg termini acaba sent molt més profitosa que no pas, el mercat immobiliari. A més, el professor de la BSM apunta que si s’incentivés la cultura financera es venceria l’estigma contra la inversió en productes d’inversió amb una mica més de risc i major rendibilitat.
La maca de cultura financera, asseguren Soler i Brun, ha portat al fet que gran part dels joves decideixin apostar per la inversió en criptoactius, productes molt més volàtils que no pas buscar productes amb un risc moderat i bones rendibilitats a llarg termini. De fet, els dos experts coincideixen en el fet que són productes “excessivament arriscats” com per dedicar-hi gran part de l’estalvi.
