El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha rebutjat noves pujades de tipus d’interès malgrat els efecte sobre els preus del conflicte entre Israel i Hamàs. El banquer ha assegurat, de fet, que la reacció del Banc Central Europeu a les tensions a l’Orient Mitjà “serà molt diferent a la que va sorgir arran de la guerra a Ucraïna”, quan la institució presidida per Christine Lagarde va encetar l’escalada del preu del crèdit que ha culminat amb una desena d’enduriments monetaris consecutius i una ràtio històrica del 4,5%. Tot i la seguretat pel que fa a les decisions del consell de govern, De Cos ha reconegut aquest mateix dimarts que els riscos geopolítics que emanen de la invasió de Gaza són “encara el principal determinant de l’evolució econòmica i la inflació a l’eurozona”.
El governador del BdE, de fet, s’ha mostrat confiat respecte dels efectes de la guerra a l’economia comunitària. Malgrat que una expansió del conflicte podria recuperar l’escalada inflacionista a curt termini, els efectes generals serien “molt menors” en el mitjà termini -on s’estableixen els objectius marcats pel mandat del BCE- que els que va provocar la invasió russa d’Ucraïna. Així, De Cos rebutja decisions que redoblin la política “clarament restrictiva” que Frankfurt imposa als països de la moneda única d’ençà de l’estiu del 2022. A més, els efectes d’un nou refredament econòmic com el que busquen les pujades de tipus suposen un important risc per a la sostenibilitat de les economies del continent, en tant que l’activitat comercial a l’eurozona és substancialment més “dèbil” en aquest final de 2023 que en el mateix període del 2022. Per mantenir el compromís d’estabilitat de tipus, però, seria “essencial” que la inflació torni a mitjà termini al llindar del 2% -un objectiu que s’apropa lentament, però que encara no s’ha assolit, ni en present ni pel que fa a les previsions a un any vista-.
Frankfurt decidirà
Amb una important contracció de l’espiral inflacionista a la zona euro per encetar el darrer trimestre de l’any -que ja se situa fins i tot per sota de la dada catalana-, el consell de govern del BCE encara una nova reunió de política monetària a mitjan desembre amb els mercats a l’expectativa. Malgrat que les grans finances europees fa temps que esperen que es moderin les restriccions al crèdit per reactivar la seva activitat -i el conjunt del finançament de l’economia, des dels préstecs al consum a les hipoteques- les autoritats de Frankfurt han aclarit al llarg de les seves aparicions en públic que els tipus es mantindran elevats “tant de temps com sigui necessari” per retallar l’escalada inflacionista fins al 2%. Així doncs, es fa difícil esperar que Lagarde comuniqui, com a mínim en els pròxims anuncis, que els tipus caiguin.
