El Banc d’Espanya anticipa un creixement del PIB espanyol proper al 2% per al 2023, gairebé quatre dècimes per sobre de les expectatives anteriors. Amb aquesta previsió, l’organisme dirigit per Pablo Hernández de Cos apropa l’alça de l’economia espanyola a la que va servir de base per als pressupostos generals de l’Estat elaborats per Moncloa, que la deixava en el 2,1%. El governador assegura, sobre les dades del seu informe anual, que l’estructura econòmica espanyola s’ha demostrat “més resilient” del que esperava tant el seu organisme com les grans referències financeres i monetàries internacionals.
Els principals factors per a la millora del PIB durant els pròxims mesos, apunten des del banc, seran la disminució de la inflació –un procés incert que pot millorar la confiança empresarial i del consumidor i fer augmentar els fluxos econòmics– i la superació de les “disrupcions a les cadenes productives globals”. L’acceleració del desplegament dels fons Next Generation, que el Consell de Ministres ja ha encetat amb l’anunci del segon Perte del vehicle elèctric i connectat, també serà una de les palanques clau per rellançar l’economia espanyola.
Aquesta millora del conjunt de l’economia ajudaria, assegura De Cos, a “tancar l’escletxa” entre el PIB espanyol i el del conjunt de l’Eurozona. Mentre que l’Estat encara es mou en un nivell econòmic lleugerament menor al del 2019, els veïns europeus ja es troben, de mitjana, un 2,5% per sobre de l’activitat anterior a la pandèmia. Tot i això, alerta el governador, la incertesa econòmica és “elevada i persistent”, i sobre les previsions econòmiques encara planegen “riscos que es materialitzin en escenaris menys positius”.
La tensió dels tipus d’interès
Entre els factors destacables, preveu el Banc d’Espanya, hi ha la inflació no energètica. Si bé les primeres expectatives apunten que la baixada del preu de l’electricitat arrossegui el de la resta de productes, l’alentiment de la demanda o la tensió entre beneficis empresarials i augments salarials poden limitar els efectes positius de les mesures europees. Les “possibles tensions financeres” de la lluita contra la inflació, especialment quant a la pujada de tipus d’interès, suggereixen també “turbulències” que ja s’han notat durant el primer trimestre de l’any.
Deixen de comprar
L’objectiu de l’enduriment de la política monetària del BCE és un refredament general de l’economia, un horitzó que, segons el BdE, estan assolint dins el mercat espanyol. L’alentiment de la pujada de tipus d’interès no ha evitat, asseguren, que “el poder adquisitiu de les rendes de les famílies” hagi patit un important descens que ha “limitat l’avenç” del consum. A més, l’estalvi acumulat durant la pandèmia no ha acabat de moure’s –en tant que el 45% del capital reservat dels consumidors espanyols roman en dipòsits bancaris–.
