El Banc d’Espanya descompta que els tipus d’interès a Europa començaran a caure el pròxim mes de juny. Segons ha explicat el governador de l’organisme, Pablo Hernández de Cos, les dades de preus actuals són “compatibles” amb una primera flexibilització de la política monetària al continent. Segons l’estudi mensual publicat per l’Eurostat aquest mateix dimecres, de fet, l’IPC a la zona euro s’hauria quedat aquest mes de març en un 2,4%, només quatre dècimes per sobre de l’objectiu de preus a mitjà termini del Banc Central Europeu. De Cos, però, alerta que les seves estimacions no són “incondicionals”, en tant que caldrà prendre la decisió sobre les dades de les primeres setmanes de l’estiu.
El govern del Banc Central Europeu, val a dir, ha estat especialment prudent en els darrers mesos, tot evitant donar cap mena de senyal de la direcció de la seva política monetària a mitjà termini. El posicionament de De Cos, doncs, se surt de l’estratègia del binomi Christine Lagarde-Luís de Guindos d’ençà de l’inici de la tendència a la baixa de l’espiral inflacionista. El governador espanyol, de fet, reconeix que el seu full de ruta pot servir per “orientar” el mercat i els ciutadans, i oferir seguretat a curt i mitjà termini a inversors i estalviadors. Pocs dies abans d’una nova reunió del consell de govern del regulador monetari, De Cos ha deixat en l’aire la “conclusió” a la que arribaran el conjunt de banquers nacionals europeus. Cal recordar que les principals cares de les finances centreeuropees, com ara l’alemany Joachim Nagle o l’austríac Robert Holzmann, fa mesos que intenten refredar les expectatives dels mercats i sostenir durant més temps un preu dels diners elevat.
La inversió no torna
Les bones dades macroeconòmiques que es coneixen als principals mercats europeus en les darreres setmanes, amb un creixement espanyol més elevat del que esperava el mateix BdE, entre altres, no cobreixen el conjunt d’inseguretats econòmiques del continent. Tal com lamenta el mateix De Cos, la inversió privada –clau per a la recuperació després de la pandèmia, amb bones dades de formació bruta de capital– no ha sortit del forat dels alts tipus d’interès, ancorat també per una elevada “incertesa” macroeconòmica. “Un no pot pensar en un creixement pròsper a mitjà i llarg termini si la inversió privada no juga un paper fonamental”, alerta el banquer.
Temps de retallades
Lluny ja dels mesos de confinament provocats per la Covid i de l’espiral inflacionista agreujada per la guerra a Ucraïna, Europa ja ha tornat a fer caure la seva bota financera sobre els països membres. El retorn de les regles fiscals dels 27 torna a aterrar els límits de deute i dèficit, especialment tensos després d’un període d’elevada despesa pública. Davant aquesta escletxa, especialment pronunciada en el cas de l’Estat espanyol, De Cos veu “absolutament necessària la consolidació fiscal per situar les finances sanejades i sostenibles”. La situació de les finances espanyoles, amb un deute superior al 110% del PIB, ja era “dèbil” el 2019, i no fa confiar en una recuperació immediata; fet que fa perillar una caiguda de la despesa pública mitjançant ajustos fiscals –és a dir, retallades–.
