El Banc d’Espanya assegura que cal construir 600.000 habitatges fins a 2025 per a suplir el dèficit d’immobles. A aquest més de mig milió d’habitatges nous cal sumar-li els quasi 4 milions d’habitatges buits o desocupats que hi ha a l’estat segons les dades recollides en el seu ‘Informe anual de 2023’. Aquest dèficit d’habitatge s’explicaria, entre un altre motius, per la falta de sòl per a construir i es concentraria en cinc províncies del país: Madrid, Barcelona, València, Màlaga i Alacant. Altres motius que expliquen aquesta falta d’habitatges segons el Supervisor espanyol són l’increment dels costos, l’escassetat de mà d’obra qualificada, el progressiu envelliment dels treballadors i el dèficit de formació professional a més d’una manca d’inversions destinades a l’adquisició i la promoció de nou sòl urbà.
D’igual manera, el Banc d’Espanya assenyala que la caiguda de l’habitatge disponible es deu a l’auge del lloguer vacacional dels últims anys, que suposa ja prop del 10% del mercat i té una ràtio estimada en l’1,8% del total d’habitatges principals del mercat residencial, amb uns 340.000 habitatges. Pel que fa als habitatges buits o desocupades, una gran part es troben en zones amb un menor dinamisme geogràfic, mentre que una proporció important es troben en mal estat i unes 450.000 formen part de l’estoc d’habitatge nou sense vendre.
Segons dades de l’informe, els particulars suposen un 92% dels propietaris d’habitatges en el mercat del lloguer, enfront del 8% de les persones jurídiques. A més, els habitatges arrendats per particulars propietaris de més de 10 immobles suposen un màxim estimat del 7% en el conjunt del parc de lloguer. En el costat contrari, el pes del lloguer social és molt reduït a Espanya, amb una xifra estimada d’aquesta mena d’habitatge de 300.000 unitats, un 1,5% dels habitatges principals.
Cal augmentar el parc públic d’habitatge
Per a intentar solucionar aquesta baixa ràtio d’habitatge públic, el Banc d’Espanya fa una sèrie de recomanacions per a augmentar-lo. Per exemple, el supervisor reclama incrementar en més d’un 150% la producció anual mitjana d’habitatges durant els pròxims 10 anys per a aconseguir entorn d’1,5 milions de nous habitatges per a lloguer social. D’igual manera també proposa fomentar la col·laboració publicoprivada per a la promoció del lloguer, a través d’aprofundir en les mesures ja aprovades de suport al sector privat, com la cessió de sòl públic, la concessió d’avals per a la promoció d’habitatge o ajudes financeres per al desenvolupament d’habitatges de lloguer assequible.
En l’àmbit fiscal, el Banc d’Espanya suggereix revisar la tributació de l’habitatge per a incrementar la tributació sobre la propietat recurrent d’immobles, com, per exemple, l’Impost sobre Béns immobles (IBI), alhora que es redueixi la resta d’impostos sobre l’adquisició o la producció d’habitatges per a evitar un excés de tributació sobre aquest actiu. No obstant això, assenyala que les propostes que suposin una reducció dels impostos vinculats a la producció i adquisició d’habitatges haurien de plantejar-se quan es redueixin els desajustaments entre oferta i demanda en el mercat residencial perquè, en cas contrari, una part significativa de la reducció d’impostos es traslladaria en forma d’un augment del preu final de l’habitatge, transferint els recursos públics als promotors i als propietaris d’habitatge en venda.
