Sense novetats al front. Catalunya segueix sent de les comunitats infrafinançades per part de l’Estat durant l’última dècada. Així ho ha reconegut l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) espanyola gràcies a l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes espanyoles. Durant l’última dècada, cada català va rebre, de mitjana, 2.520 euros, per sota de la mitjana dels altres territoris que ha estat de 2.562 euros. Tot i aquest infrafinançament, les dades també confirmen que Catalunya és el tercer territori amb més despesa per habitant en els serveis públics fonamentals com l’educació, la sanitat o serveis socials, amb 3.445 euros per càpita i només per darrere de Navarra (3.963 euros) i el País Basc (3.741 euros).
En la mateixa situació que Catalunya també es troba el País Valencià que ha estat el territori amb menys finançament ha rebut amb 2.368 euros per habitant. En canvi, la que sí que ha rebut un bon finançament ha estat la Comunitat de Madrid perquè ha rebut quasi 200 euros per habitant més que la mitjana de l’estat, concretament 2.752 euros per càpita. Ara bé, el territori amb més finançament per habitant, però, és Cantàbria amb 3.180 euros.
L’eina en qüestió també permet comparar la gestió de competències dels diferents territoris de l’estat i gràcies a això es pot veure també que els avantatges fiscals de la Comunitat de Madrid impulsats per Isabel Díaz Ayuso provoquen una pèrdua de finançament de l’1,87% del PIB per a la capital espanyol, una dada molt superior al resultat de Catalunya (0,62%) o a la mitjana estatal (0,67%). De fet, segons l’Airef, la Comunitat de Madrid només obté un 0,07% d’ingressos addicionals amb la seva política fiscal, molt menys que la resta de comunitats (0,63%) i lluny de Catalunya (1,13%) o les Illes Balears (1,43%).
Reforma del sistema de finançament?
Tota aquesta informació nova s’ha pogut saber gràcies al fet que l’AIReF ha actualitzat l’eina per comparar despeses i ingressos de les autonomies, amb el que ara es permet determinar la posició de cada comunitat en relació amb la resta amb homogeneïtat competencial. Fins ara l’Observatori explotava de manera directa les dades de Comptabilitat Nacional, sense tenir en compte l’heterogeneïtat competencial o les diferents formes de gestió de les competències dels diferents territoris, per exemple, Catalunya té el cos de Mossos mentre que Andalusia o Galicia no en tenen. La nova versió permet comparar les variables perquè s’han construït sèries degudament homogeneïtzades.
Al final, aquesta eina interactiva serveix per oferir una perspectiva integrada de la situació economicofinancera de les comunitats i, per tant, permet analitzar en profunditat la situació de cadascuna d’elles a través de l’evolució de variables com el dèficit, el deute, el PIB, els ingressos o les despeses en els últims anys.
Aquesta nova actualització de l’eina de l’AIReF arriba en un moment idoni, ja que fa temps que s’està discutint la necessitat d’implantar un nou sistema de fiançament autonòmic a l’estat. De fet, des de l’AIReF creuen que es tracta d’una eina molt útil per a veure la posició de cada comunitat dins del finançament estatal.
3 
1 