L’impacte de les mesures aranzelàries per part dels Estats Units va més enllà de les afectacions a les 3.160 empreses catalanes que exporten al país nord-americà. Aquests gravàmens que Donald Trump està imposant a la resta del món estan canviant els fluxos del comerç internacional que poden afectar l’ocupació europea, tal com adverteix un article publicat pel Banc Central Europeu. Més concretament, aquest informe del BCE alerta que les polítiques aranzelàries poden impulsar una redirecció de les exportacions de la Xina cap a Europa, ampliant la penetració del gegant xinès al mercat europeu i, per tant, afectant la competència per als productors de l’eurozona, el que acabaria tenint implicacions a fins a un terç de l’ocupació a la UE.
Segons s’analitza en l’article del BCE, l’augment de la competència xinesa en els mercats d’exportacions globals ha afectat el mercat laboral de la zona euro en els últims anys a mesura que el gegant asiàtic a mesura que ha crescut en la cadena de valor. Aquest ascens representa “un desafiament cada vegada més gran” per les companyies europees, ja que aquesta competència s’estén a sector amb un alt valor afegit, i no es queda només en béns de baix cost.
En aquest sentit, s’espera que l’augment d’aranzels estatunidencs en productes xinesos fins al 30% empenyi a les empreses xineses a redirigir cada vegada més comerç cap a Europa, ampliant la seva penetració en mercats de l’eurozona.
L’avantatge per aranzels baixos no compensaria les pèrdues
A més, els economistes que publiquen aquest article del Banc Central Europeu també consideren que l’avantatge competitiu que pot tenir la UE al mercat estatunidenc en tenir uns aranzels més baixos que els de la Xina probablement “no compensaria les pèrdues en el mercat intern”.
D’aquesta manera, el BCE alerta dels “important desafiaments per al mercat laboral” que es plantegen amb el creixement de la competitivitat de les exportacions xineses. Actualment, aquests desafiaments es concentren en sectors com l’automobilístic i el químic, però adverteixen que pot estendre’s a “gairebé un terç de l’ocupació” de la zona euro. En aquesta línia, l’estudi assenyala que la demanda laboral ha disminuït més en aquells sectors on l’exposició de la indústria xinesa ha crescut amb major intensitat. En el cas del sector de l’automòbil, la demanda laboral va caure un 55% entre 2019 i 2024, mentre que en la indústria química aquesta davallada va ser del 95%.
Per acabar, el BCE subratlla que les empreses europees han “d’adaptar-se a un entorn global cada cop més competitiu” marcat per les desviacions comercials des dels Estats Units i la creixent competitivitat de la Xina en indústries d’alt valor afegit.
