El govern espanyol ha aprovat aquest dimarts un nou reglament per estandarditzar la facturació de les empreses i evitar el frau fiscal. Aquesta nova norma estableix els requisits que han d’adoptar els sistemes i programes informàtics de les empreses que suporten els processos de facturació d’empresaris i professionals i està impulsada en el marc de la Llei de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal. L’objectiu de la mesura és lluitar contra l’incompliment tributari per l’ús del ‘programari de supressió de vendes’, conegut com a ‘programari de doble ús’. Tot i l’aprovació de la norma el govern espanyol donarà de marge fins a l’1 de juliol de 2025 per adaptar els canvis de software, mentre que als fabricants només els donarà nou mesos.
La normativa també pretén aconseguir la modernització de pimes, microempreses i autònoms i va adreçada, a més d’empresaris i professionals, a productors i comercialitzadores del programari de facturació. La regulació afecta a totes les factures o justificants, però té algunes excepcions, no s’aplicarà, entre d’altres, als obligats al Subministrament Immediat d’Informació (SII) ni alguns supòsits del règim d’agricultura i pesca.
Garantir la traçabilitat
Un dels punts més importants de la nova norma és que els nous sistemes informàtics hauran de garantir la integritat, conservació, accessibilitat, llegibilitat, traçabilitat i inalterabilitat dels registres de facturació. Així, la peça fonamental del sistema és la capacitat de generar i emmagatzemar de manera segura els registres de facturació. Per a això, els registres informàtics de facturació d’alta hauran d’incloure, entre altres, el número d’identificació fiscal i nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’obligat a expedir la factura; el número i, si és el cas, sèrie de la factura o la data d’expedició de la factura i la data en què s’hagin efectuat les operacions que es documenten en ella.
La norma també inclou dos elements de seguretat per a garantir que no s’alteren els registres de facturació una vegada produïts. En primer lloc, el denominat ‘hash’ encadenat. És a dir, cada factura genera una petjada única que la vincula amb determinats elements de les factures anteriors, de manera que una alteració en qualsevol factura altera la referida petjada. En segon, lloc la signatura electrònica dels registres que no és necessari en el supòsit d’enviament de dades voluntari a l’Agència Tributària.
