La manera de com afrontar la transició energètica és un dels principals punts de discussió dins de les institucions, a tots els nivells. La discussió va des de la Comissió Europea fins a l’últim ajuntament. Vist aquest conflicte a escala europea, el col·legiat d’Honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), professor emèrit Universitat de Barcelona, Mariano Marzo, ha reclamat a les administracions que confeccionin un full de ruta clar i viable que es pugui acabar executant, ja que, ha afegit, no val només dir que aniràs d’un punt x a un y sense un pla concret i menys en un aspecte com el canvi de paradigma energètic que planteja la Unió Europea.
En aquesta línia, Marzo ha afegit que ja és hora d’acabar amb les proclames absurdes en aquesta matèria en la xerrada “Cal redissenyar la transició energètica?” en el marc de la 27a jornada dels Economistes, organitzada pel CEC. Alhora, el professor emèrit també ha recordat que Europa ha estat l’únic continent que ha reduït les seves emissions des del 1990, concretament ho ha fet en un 32%, ara bé aquesta reducció no implica l’eliminació de les emissions, sinó que s’ha fet mitjançant l’externalització d’aquestes. Aquesta tendència ha provocat una reducció importantíssima del pes de la indústria a Europa.
No en tenim prou
Alhora, Marzo ha recordat que l’objectiu de la transició ha de ser descarbonitzar i no pas electrificar la indústria pel que ha proposat obrir una competència real entre les diferents tecnologies que permeten aquest objectiu final, com per exemple els biocarburants o l’hidrogen al mateix temps que ha sentenciat que amb el que s’ha fet fins ara en el marc de la UE no n’hi ha prou per assolir l’objectiu final.
En una línia semblant s’ha pronunciat la directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Assumpta Ferran, que ha assegurat que el que ha de fer Catalunya és executar d’una vegada aquesta transició. Alhora, però, ha admès que des del govern i les institucions saben el que s’ha de fer tot i que encara manca el com fer-ho. És per això que també ha desitjat un que aquesta execució sigui “sexi pels ciutadans i les empreses” per tal que sigui més fàcil implementar-la.
Un dels motius pels quals aquesta transició no està sent del tot atractiva, ha destacat Ferran, és perquè per implantar les renovables a Catalunya es necessita molt espai i això implica canvis en la tipologia del sol, uns canvis que no són sempre ràpids. Amb tot plegat, i aquesta manca de coneixement del com fer la transició, la directora general ha admès que Catalunya va una dècada endarrerida amb la transició i que en els últims 10 anys s’hagi avançat poc, per no dir gens en la implantació de renovables al país.
Per altra banda, Ferran ha destacat la bona feina de Catalunya en la implantació de l’energia fotovoltaica per autoconsum a Catalunya, destacant que actualment hi ha uns 50.000 sostres fotovoltaics a Catalunya. Alhora, ha recordat que només amb el 50% de la potència instal·lada aquest any a Catalunya ja se supera total que s’havia instal·lat des del 1990. Un fet que pot tenir una doble lectura, que Catalunya ja s’ha començat a posar les piles en aquesta matèria o que el que s’havia fet fins ara era realment escàs.
Deixar enrere la dependència de Rússia
En la mateixa xerrada també ha participat Pau García Audi, membre de la Direcció general d’eficiència energètica de la Comissió Europea. García Audi ha destacat que en els últims dos anys, a causa de la pandèmia i l’esclat de la guerra a Ucraïna la UE s’ha vist obligada a accelerar de manera radical el camí cap a la transició energètica amb plans com els NextGenerationEU o el programa RePowerEU. El primer dels plans el coneix tothom, i ha de servir per transformar l’economia europea i encaminar-la cap a la neutralitat. El segon programa ha de servir per deixar de dependre de l’energia russa en un curt període de temps, el 2027.
Dins d’aquesta estratègia, ha destacat Audi, hi ha diverses subestratègies per deixar enrere aquesta dependència, com per exemple la instal·lació massiva de plaques solars als terrats dels edificis tant públics com privats arreu de la Unió o el canvi de paradigma en la construcció dels nous edificis a partir del 2030, ja que estaran obligats a ser neutre en carboni des del primer moment.
Per últim, ha posat molta èmfasi en el fet que la UE en el seu conjunt ha d’accelerar encara més la transició perquè la dependència de Rússia no és desitjable i per això des de Brussel·les s’estan posant totes les facilitats possibles. Ara bé, això no implica, ha assegurat que tot plegat es faci de pressa i corrents, sinó que la Comissió està accelerant els passos però sense saltar-se’n cap i amb les anàlisis de riscos pertinents.
