El president dels Estats Units, Donald Trump, comença a construir majories en les agències econòmiques després dels intents de purga de les darreres setmanes. Una de les veus més favorables al mandat de la Casa Blanca dins la Reserva Federal, el governador Christopher Waller, ha avançat que intentarà tirar endavant una reducció agressiva dels tipus d’interès en la reunió de política monetària del pròxim mes de setembre. Segons Waller, els conservadors obren la porta a una rebaixa “jumbo” depenent de les dades d’ocupació del mes d’agost, que podrien mostrar una “debilitació substancial” a la sortida de l’estiu.
Waller va ser, juntament amb la també governadora Michelle Bowman, el protagonista del trencament històric de la disciplina en la trobada de la Fed del passat mes de juliol, quan es van registrar per primer cop en tres dècades dos vots contra la postura del president del banc central, Jerome Powell. De fet, consta a la llista de potencials successors de Powell quan aquest abandoni el càrrec, el maig del 2026. En la seva declaració d’aquest divendres, ha recollit la posició del seu cap tècnic, amb una referència a una retallada de tipus de 25 punts bàsics, similars a les que ha entomat el Banc Central Europeu durant tot el 2025. Tot i això, s’ha agafat a les dades d’atur per ser més ambiciós, en línia amb les exigències de Trump. La Casa Blanca fa temps que pressiona per un descens del cost del crèdit d’un 1%, una noció que Powell ha descartat rotundament.
D’ençà d’aquella trobada de governadors, Waller ha justificat el seu vot negatiu amb arguments pròxims als assessors econòmics de Trump. Segons ha reblat, “el juliol, mirant els efectes dels aranzels, amb la inflació subjacent a prop de l’objectiu i el risc inflacionistes limitats, vaig argumentar que el comitè no hauria d’esperar al mercat de treball per rebaixar els tipus”. A parer de Powell i els seus, però, la guerra comercial ja comença a tocar els preus, com constatava el lleuger augment -d’una dècima, fins al 2,4- de la core. De fet, fonts del mercat consultades per Món Economia asseguren que els importadors nord-americans ja no poden assumir les tarifes, i començaran a traslladar-les a preus a partir de la sortida de l’estiu. Tot i aquests perills, Waller sosté que “l’argument per rebaixar els tipus és encara més fort avui, i els riscos per al mercat laboral s’han incrementat”.
Problemes laborals
Cal recordar que les dades laborals dels Estats Units estan, també, immerses en una polèmica provocada pel president. El passat juliol, l’Agència d’Estadístiques Laborals, la branca de l’administració federal que estudia la salut del mercat de treball, va fer públiques unes xifres de nova ocupació molt pitjors de les esperades -73.000 nous empleats en un mes, uns 40.000 per sota de les estimacions del mercat-. Aquest sotrac va ser suficient perquè Trump prengués mesures, però no en matèria reguladora: va acusar la directora del bureau, Erika McEntarfer, d’haver “trampejat” les xifres per “fer-lo quedar malament”; i la va acomiadar de manera fulminant. Roman com a cap interí el número 2 de McEntarfer, William Wiatrowski; sota l’espasa del Despatx Oval, que aspira a fer servir políticament l’institut estadístic.
En el si del consell de govern, fins i tot descomptant l’ofensiva de Trump contra l’oficina laboral, hi ha lectures divergents de les tendències de l’ocupació. Per a Waller, un retrocés de la creació de llocs de treball rebaixa les expectatives inflacionistes, en tant que hi haurà menys diners disponibles a les butxaques dels consumidors. Powell, per la seva banda, observa una situació paradoxal: un refredament dels nous empleats en paral·lel a una nova crisi de preus. La tesi del president de la Fed, doncs, és que una baixada de tipus massa agressiva podria portar els Estats Units a un període d’estagflació, en tant que el xoc de preus no és de demanda -no hi ha massa americans comprant productes cada cop més cars- sinó d’oferta -els aranzels eleven els preus d’origen, independentment de quants clients els vulguin adquirir-. La resposta definitiva arribarà al mercat el pròxim 17 de setembre.
