La inflació no és, ni de bon tros, un fet del passat. Malgrat que les xifres de preus de consum dels darrers mesos són una fracció dels màxims als quals es va arribar l’estiu del 2022 -quan l’IPC català es va apropar a uns històrics 11 punts- les institucions europees alerten que a finals de 2023 i principis del 2024 es podrien detectar repunts dels preus, tant per marcats efectes de base com per la “considerable incertesa” que, segons la presidenta del BCE Christine Lagarde, encara pateix la UE. De la mateixa manera que la comparativa amb el curs passat era favorable -amb una base de preus disparats era relativament fàcil retallar la ràtio– el paral·lelisme amb un índex més contingut, com el de finals del 22 i principis del 23, és menys falaguer. Per tant, Lagarde crida a “romandre atents a les diferents forces que afecten la inflació i centrats en el mandat d’estabilitat de preus”.
L’aturada de les pujades de tipus d’interès acordada pel consell de govern del BCE el passat octubre -que va evitar un onzè enduriment consecutiu de les condicions de crèdit als països de la moneda única en poc més d’un any- podria, doncs, no ser definitiva. Frankfurt es manté ferm en el seu mandat de reducció de la inflació en el mitjà termini al llindar del 2%. “Les perspectives d’inflació a mitjà termini continuen rodejades d’una considerable incertesa”, avisa l’economista francesa; en un fort batzac cap als mercats que esperen baixades del preu del crèdit ràpides que contribueixin a la reactivació econòmica. Les alarmes de recessió que diverses entitats econòmiques del continent comencen a fer sonar, doncs, podrien no ser suficients per aturar els falcons del Banc Central. Si bé Lagarde sosté que l’expectativa a hores d’ara és que “mantenir els tipus prou temps en el nivell actual contribueixi substancialment a restablir l’estabilitat de preus”, la garantia no hi és. “Les futures decisions garantiran que les taxes es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari”, continua.
Una nova fiscalitat
Més enllà de la política monetària, Lagarde ha deixat la pilota sobre el terrat dels governs les noves mesures de control de la inflació. En una crida a un diàleg que a hores d’ara sembla impossible, la presidenta ha apressat els 27 a acordar “com abans millor” el marc per a les noves regles fiscals de la UE -un pacte que fa mesos que roman bloquejat pels xocs entre els mercats de les principals potències-. En cas de no aprovar-se una normativa fiscal comuna en menys d’un mes, de fet, la clàusula de fugida fiscal en vigor d’ençà de l’aprovació del pacte d’estabilitat de la UE quedarà desactivat. “Preocupa especialment que els retards d’aplicació de noves regles fiscals alimentin la incertesa”, sosté Lagarde.
