El ministre alemany de Finances, Christian Lindner, ha assenyalat que confia en el lideratge de la vicepresidenta primera del Govern i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, per conduir les negociacions dels 27 sobre la reforma de les regles fiscals de la Unió Europea durant la presidència espanyola del Consell en la segona meitat de l’any, perquè creu que si algú pot unir-los, és ella.
“Estem convençuts que Nadia Calviño aconseguirà un acostament per a trobar consens entre els Estats membre”, ha afirmat Lindner en una entrevista a Europa Press al costat d’altres agències europees en la ‘European Newsroom’ i en la qual ha traslladat a la ministra el suport de Berlín per a encapçalar la negociació entorn del retorn d’unes normes fiscals que, després de quatre anys congelades per al pandèmia, tornaran a exigir una reducció del dèficit públic per sota del 3% del PIB i un deute públic per sota del 60%.
La proposta de la Comissió sobre aquest tema atorga un major poder als governs per a decidir com complir aquests objectius, encara que exigeix un ajust anual mínim de dèficit del 0,5% del PIB fins a arribar al 3%, mentre que planteja una reducció gradual del deute al llarg de quatre anys, prorrogable fins a set. El liberal alemany ha reconegut que serà “difícil” arribar a un consens però ha insistit que “si algú és capaç d’unir a tots, és Nadia Calviño”, a pesar que Espanya arribi a la presidència del Consell “sota circumstàncies molt específiques” per l’avançament electoral.nEn aquest sentit, ha evitat pronunciar-se davant la possibilitat que una altra persona impulsi l’expedient si és un altre el Govern que resulta dels comicis del pròxim 23 de juliol.
Garantir l’estabilitat de l’euro i els consensos
Lindner ha incidit en què Berlín té una idea “molt clara” del que es necessita per a mantenir i garantir l’estabilitat de l’euro, una cosa de la qual creu que es beneficien tant la integritat de la Unió monetària com la competitivitat del Mercat Únic. “Sabem que el camí no consisteix a facilitar l’endeutament públic, sinó a apostar per unes finances públiques sostenibles”, ha afegit.
Alemanya advoca per esforços “ambiciosos” per a reformar les regles fiscals a fi de conservar aquests avantatges, mentre que el que preocupa el govern tripartit del canceller Olaf Scholz -compost per socialistes, liberals i verds- és la possibilitat de “afeblir a la UE en el futur” apostant per ràtios de deute més elevats i dèficits anuals més alts.
Per això, el que defensa Lindner és una reducció mínima del deute de l’1% del PIB anual per als països amb un deute més elevat, com és el cas d’Espanya -que supera el 110,6% de previsió- i del 0,5% per a aquells menys endeutats, uns paràmetres que considera plausibles a pesar que alguns països els critiquen per ser massa frugals.
“Sé que hi ha alguns col·legues que pensen que les nostres salvaguardes comunes, el límit mínim de reducció del dèficit de l’1%, podrien ser massa procícliques, però no crec que això sigui correcte perquè, en determinades circumstàncies, hi hauria una clàusula general de fuita, de manera que, en cas de crisi no s’activaria”, ha explicat.