L‘Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha tornat a revisar el creixement de l’economia espanyola per l’any que ve. En aquesta situació, ha retallat el creixement del PIB de l’Estat tres dècimes respecte de les últimes previsions, fins a l’1,7%. L’organisme ha presentat aquest dijous un informe on analitza els pressupostos del govern espanyol i també detalla que per l’any vinent, l’objectiu previst del 3% del PIB de dèficit tan sols s’assolirà si s’eliminen les mesures anticrisi. L’organisme que presideix Cristina Herrero indica que l’economia espanyola ha mostrat una “major resiliència” que la resta d’economies europees enguany, però justifica la retallada de les previsions per la pujada dels tipus d’interès i el “dèbil” creixement econòmic de l’eurozona, que acabarà impactant a l’Estat. L’informe també situa la inflació en el 3,9% tant aquest any com pel 2024.
Pel que fa a Catalunya, les conclusions de l’Airef tampoc han estat positives. De fet, l’entitat ha empitjorat les seves previsions i pronostica que el 2023 tancarà amb un saldo negatiu del 0,9% del PIB, xifra lleugerament superior al 0,8% previst per la Generalitat. En canvi, l’organisme calcula que el 2024 Catalunya tindrà un “lleuger” superàvit, mentre que la Generalitat estima un dèficit del 0,3% del PIB. Precisament fa uns mesos la consellera d’Economia, Natàlia Mas, va criticar que l’Estat no deixés marge a les comunitats en els objectius de dèficit.
Cau el deute, però es manté a nivells “elevats”
A partir d’analitzar el document de pressupostos que l’Estat ha enviat a Brussel·les, l’Airef també apunta que el deute públic continuarà baixant aquest any i el vinent, però es mantindrà en nivells “elevats” en comparació amb la resta de països de la UE (per darrere de Grècia i Itàlia, però en nivells similars a Portugal i França). De nou, l’organisme demana una estratègia fiscal “realista i creïble”, que situï el deute en una trajectòria descendent a llarg termini. Després de tot, l’organisme avisa que tot plegat està “fortament condicionat” per la “incertesa institucional” -el govern espanyol està en funcions-, que s’uneix a la “incertesa econòmica”.
