L’Airef calcula que l’Estat tancarà el 2023 amb un dèficit públic equivalent al 4,2% del PIB. Es tracta d’una xifra tres dècimes superior a les previsions del govern espanyol (3,9%) i nou dècimes per sobre dels últims càlculs que l’autoritat fiscal va fer a finals del passat octubre (3,3%). L’ens ho justifica per les mesures per pal·liar la crisi energètica, que en l’últim pronòstic no es contemplava que es prorroguessin durant el 2023. L’Airef indica que l’any tancarà amb una inflació mitjana del 4%, dues dècimes més que les últimes estimacions, i l’indicador subjacent s’enfilarà fins al 5,4%. En aquesta línia, l’ens avisa que la persistència de la inflació podria traduir-se en una “major tensió” de les condicions monetàries i financeres.
Així es recull en l’Informe de Pressupostos Inicials de les Administracions Públiques 2023, en el qual l’organisme independent que presideix Cristina Herrero ha actualitzat les seves previsions macroeconòmiques i fiscals incorporant l’impacte de les mesures aprovades o prorrogades recentment pel Govern per a fer front a les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna i la pujada de preus. De fet, durant el primer trimestre de 2023 els indicadors suggereixen en conjunt un major dinamisme de l’activitat econòmica. El model MIPred elaborat per l’Airef, que sintetitza l’evolució d’indicadors que guarden una estreta relació amb l’activitat econòmica, apunta a un creixement del PIB del 0,7% en el primer trimestre de 2023.
No obstant això, des de l’organisme han advertit sobre l’enduriment de les condicions de finançament després de la pujada de tipus d’interès, que s’espera que tingui impacte en l’economia real durant la segona part de l’any. Aquest contrast en l’evolució de l’economia porta a l’Airef a mantenir les seves previsions de creixement econòmic en l’1,6%.
Catalunya acabarà el 2023 amb més dèficit del fixat
L’Airef eleva dues dècimes el dèficit dels territoris de l’estat espanyol, fins al 0,3% del PIB, i redueix tres dècimes el superàvit de les corporacions locals, que acabaran l’any amb un superàvit del 0,2% del PIB. L’empitjorament del saldo d’aquests organismes es deu principalment al creixement més gran de les despeses del 2022, que consolida un nivell de partida per al 2023. De fet, quatre territoris tancaran l’any amb un dèficit superior al 0,3% fixat, entre ells, Catalunya. També el País Valencià, Múrcia i Castella-la Manxa.
D’altra banda, cinc territoris tancaran l’any en un dèficit pròxim a la taxa del 0,3%% de referència -Extremadura, Madrid, La Rioja, Aragó i Cantàbria-, mentre que la resta aconseguiran equilibri o superàvit. Dijous que ve, 13 d’abril, es publicaran els informes individuals per comunitats.
La inflació subjacent en màxims
Pel que fa als preus de mercat, l’Airef estima que la variació de l’Índex de Preus de Consum (IPC) serà del 4% el 2023, dues dècimes per sota respecte a la seva anterior previsió, mentre que projecta una inflació subjacent de l’entorn 5,4% i del 4,8% per al deflactor del PIB. Els salaris, per part seva, mantenen taxes moderades, encara que segons l’organisme creixerien per sobre de la inflació en la mitjana de 2023, recuperant només de manera parcial la capacitat de compra perduda l’any anterior. Sobre la taxa d’atur, per part seva, l’Airef ha elevat la seva previsió des del 12,6% al 12,7%, mentre que estima que la remuneració a assalariats creixi un 4,7%, 1,1 punts menys respecte a l’anterior previsió.
