Les administracions territorials espanyoles són les més endeutades d’entre els països de la UE que atorguen competències pròpies a les seves regions. Els governs territorials de l’Estat acumulen un passiu sobre el seu PIB d’un 22,3% de mitjana, molt lluny dels altres tres membres comparables a aquesta escala: Alemanya, amb un 15,3%, Bèlgica, que frega el 18% i Àustria, que es queda en un minso 5,3%. En les darreres dècades, l’escalada del deute de les administracions territorials ha estat significatiu: l’any 2000, recorda l’informe titulat Dèficit i deute de les Comunitats Autònomes: elevades disparitats, l’escletxa financera era del 6,1%, uns 16 punts per sota de l’actual. Val a dir que la ràtio mostra un lleuger retrocés interanual, si bé això no suposa que s’hagi retallat el deute. És el PIB, que ocupa el denominador a l’operació, el que ha crescut els darrers cursos, alleujant parcialment la tensió als tresors territorials de l’Estat.
El principal creditor dels governs regionals és, de fet, el mateix Estat espanyol. L’ús intensiu dels fons de finançament autonòmics, establerts l’any 2012, fa que territoris com la Regió de Múrcia o Cantàbria acumulin més del 90% del seu passiu amb Moncloa. El País Valencià i Catalunya, val a dir, s’hi apropen, amb un 86,4 i un 86,2% respectivament. Val a dir que la Generalitat fa temps que intenta recuperar la potestat d’accedir als mercats de deute internacionals per diversificar el seu passiu i finançar el dèficit fiscal imposat per Madrid amb capital exterior; un projecte que la consellera d’economia Natalia Mas ha fet seu fins a la fi de la legislatura. Els territoris amb règims fiscals propis, com són Navarra i el País Basc, naturalment, no han hagut d’accedir als mecanismes de finançament de l’Estat, i per tant no acumulen deute per aquestes vies. Un finançament singular, doncs, retalla substancialment la dependència de les decisions de la hisenda espanyola.
Reclamen “corresponsabilitat”
En aquest sentit, des de l’entitat reclamen “corresponsabilitat” per part del conjunt de les administracions públiques de l’Estat, amb l’objectiu d’una “consolidació fiscal” obligada per les recuperades normes fiscals de la UE. Cal recordar que la via lliure al dèficit que ha marcat els pressupostos dels darrers anys -que s’ha saldat amb un desequilibri pressupostari a Catalunya de l’1,5 i l’1,3% en els darrers dos anys, respectivament- desapareixerà a partir d’enguany, en tant que els governs territorials hauran de cercar l’equilibri absolut, és a dir, tendir al dèficit zero; amb l’objectiu d’assolir el superàvit pressupostari entre el 2025 i el 2026.
