Foment del Treball i l’Associació de Promotors de Catalunya (Apce) han assegurat que la normativa urbanística que obliga a destinar el 30% de les noves promocions i grans rehabilitacions a l’habitatge protegit impulsat per l’Ajuntament de Barcelona és “un fracàs estrepitós” de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Així ho han considerat el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i el president de l’APCE, Xavier Vilajoana, aquest divendres en la presentació de l’informe ‘L’habitatge i la seva importància econòmica i social’, elaborat per les dues entitats.
En informe constata que les llicències concedides amb la reserva del 30% només generaran 52 habitatges protegits a Barcelona, i que en total s’han concedit 11 llicències d’obra que incorporen la reserva des de la seva aprovació a la fi de 2018. Per a la patronal i els promotors aquesta xifra és totalment insuficient, i creuen que demostra que la normativa “no està funcionant”, ja que paralitza la nova construcció.
Col·laboració publicoprivada
En aquesta línia, Sánchez Llibre ha retret a l’administració pública “descarregar la ineficiència de no aconseguir les seves responsabilitats” sobre el sector privat, i ha demanat més propostes efectives mitjançant la col·laboració publicoprivada en matèria d’habitatge. “Per part de l’APCE i Foment tenim la mà estesa perquè l’Ajuntament pugui legislar d’acord amb les pretensions competitives dels dos sectors”, ha afegit.
A més, Vilajoana ha demanat més dotació pressupostària en les polítiques públiques per a ampliar el parc d’habitatge protegit de Catalunya al mateix temps que ha lamentat que “des de les administracions i els partits polítics es pensi més en les pròximes eleccions que en les pròximes generacions”. En aquesta línia, ha reiterat que només s’han concedit llicències per a 52 pisos protegits en quatre anys a Barcelona, i ha defensat que “quan es legisla s’ha d’intentar que les lleis tinguin un impacte real, perquè, si no, s’està malgastant diners públics”. Vilajoana ha aclarit que, pel preu pel qual l’ajuntament ha comprat alguns edificis, “s’haurien pogut fer més habitatges protegits”.
L’informe revela que, des de principi d’any, només s’ha sol·licitat una llicència per a habitatge assequible dins de la normativa del 30%, que encara no s’ha concedit i que suposaria la creació de sis pisos protegits. Davant el que Vilajoana ha recalcat que “el ritme de producció efectiva des de l’entrada en vigor d’aquesta normativa ha estat molt petit”, i ha dit que és una iniciativa que ha donat molts menys resultats dels esperats. Segons les dades, la producció general d’habitatge a Catalunya es manté en números inferiors al que es necessita per demanda, que es quantifica en 25.000 habitatges públics per any, de les quals aquest 2022 s’hauran creat 15.000, acumulant un dèficit de 10.000 habitatges anuals.
Conclou que hi ha una important falta de sòl urbanitzable en l’àmbit metropolità per a poder construir habitatge públic assequible, i Vilajoana ha assenyalat que “les administracions tenen una responsabilitat enorme perquè són les forquilles de la major part del sòl per a fer aquest tipus d’habitatge”. D’aquesta manera, Foment i APCE reclamen que el Govern “posi sòl a disposició per a poder construir habitatge a Catalunya”, per a poder i cobrir les necessitats actuals i futures.
I el lloguer?
L’informe destaca també que “la inseguretat jurídica en l’àmbit de l’habitatge continua agreujant-se i paralitza la construcció d’habitatge a Catalunya”, i apunta que les polítiques intervencionistes per part de l’administració en el mercat del lloguer han generat un efecte contraproduent sobre l’oferta d’habitatge a Catalunya. De manera que aquest 2022 s’ha observat “una certa desacceleració” en el nombre de contractes de lloguer signats, que han caigut un -11,1% interanual fins al segon trimestre de l’any respecte a 2021.
2 
2 